Miquel Iceta: «Les jugadores de la selecció de futbol són capdavanteres d’un avenç ja imparable»

Tornarà a ser Ministre de Cultura i Esports si Pedro Sánchez revalida com a president del Govern i l’hi demana; però de moment, Miquel Iceta (Barcelona, 1960), exercirà com a ministre interí d’amfitrió a Càceres durant la cita informal de ministres de Cultura dels 27 països de la Unió Europea. És un dels actes de la presidència rotatòria espanyola i se celebra en plena «catarsi» en una altra de les àrees lligades a la seva cartera, amb les clarors i ombres que ha evidenciat el futbol femení. «La seva lluita perquè això no es torni a produir serà bona per al conjunt del futbol espanyol», assegura. ¿Què espera de la trobada de ministres a Càceres? És una reunió que es diu ‘informal’, però que és important perquè ens ajuntarem els ministres dels 27 [països que integren la Unió Europea] per abordar la cultura com a bé públic essencial i com una prioritat per als governs europeus. La Unesco lidera des de l’any passat la idea que la cultura sigui un objectiu de desenvolupament sostenible quan es revisi l’Agenda 2030. ¿I com s’arriba a això? La cultura són moltes coses, però si ens cenyim al patrimoni cultural, molts països estem descobrint que podem fer el màxim esforç per preservar i difondre el patrimoni, i que això alhora és un vector de progrés econòmic a través del turisme cultural, que és un turisme de qualitat i de valor afegit. A més, ja està reconegut que les societats més cultes acaben sent més justes i més eficients. Per això necessitem que tots els països facin de la cultura una prioritat. Això suposa que cal augmentar els pressupostos que es dediquin a la cultura, encertar en les polítiques de foment de la cultura i que les societats siguin també més exigents, que demandin més cultura i compromís per part de les administracions. Parla de la cultura com a bé essencial, però el cert és que aquest ministeri és el que té una dotació pressupostària més baixa (1.514 milions) tot i que hagi pujat en els últims anys. És veritat. És dels que més ha augmentat les seves dotacions en els dos últims anys, un 56%; però tot i així ens agradaria que fos més. L’accés a la cultura és limitat a les zones rurals ¿com revertir aquesta situació per estendre la igualtat també en aquest camp? L’elecció de Càceres com a seu d’aquesta reunió pretén llançar el missatge que la cultura arriba a tot el territori. Càceres no només té un patrimoni històric molt important, sinó que volem que els ministres visitin l’Helga de Alvear, perquè s’hi ha fet un gran esforç per l’art contemporani. Hem fet polítiques de foment per equilibrar aquesta dimensió cultural, com el bo per als joves i la iniciativa de cine sènior, amb la idea que la cultura arribi a tot arreu. ¿Quin balanç fa del bo cultural? Estem molt satisfets i la idea és mantenir-lo, però això requereix que cada any hi hagi una dotació de 200 milions en els pressupostos. Ja ho han sol·licitat 260.000 joves, tot i que encara queden uns dies i ens agradaria arribar fins a l’últim racó. ¿Cal promoure la tauromàquia? Ho diuen les nostres lleis i, per tant, cal fomentar-ho. No podem oblidar que venim d’una tradició cultural en què els toros van tenir gran importància i continuen tenint avui una gran quantitat d’aficionats. ¿Vostè és més de cultura o d’esport? Miquel Iceta és més de cultura; però l’esport espanyol ens està donant tantes alegries... I una cosa que és molt important, les categories inferiors ens estan donant grans resultats, amb el que estem disfrutant els èxits d’avui i preparant els de demà. Però també hi està havent algun problema amb les estructures de l’esport que no sempre estan a l’altura del que demanda la societat espanyola. Les jugadores de la selecció espanyola de futbol s’han convertit, a la seva pena, en símbol de tot el que queda per fer en matèria d’igualtat, també en l’esport. És cert. Van obtenir un triomf esportiu impressionant com és guanyar el Mundial de futbol; però és que a més estan obtenint un triomf gairebé més important que és ser punta de llança de la societat espanyola, que ha decidit que s’ha acabat i que ja no acceptem més discriminacions, ni més obstacles, ni paternalisme, ni res que pugui entorpir o difuminar el gran potencial de les dones del nostre país. Són abanderades d’això. Jo les entenc que quan diuen que el que voldrien és jugar, però la història les ha col·locat com a abanderades d’un avenç que és imparable. Tot i això, és cert que és lamentable que hagin hagut de viure gestos inacceptables i que s’hagin trobat amb la incomprensió de les estructures de l’esport. La seva lluita perquè això no es torni a produir i que la federació entri en una etapa de renovació serà bona per al conjunt del futbol espanyol. ¿Per què no es va actuar des del Consell Superior d’Esports (CSD) davant els primers signes que evidenciaven els problemes, abans del Mundial? El CSD no posa i treu presidents de les federacions ni entrenadors. El que fem és fomentar l’esport i només actuem quan es produeixen conflictes i ens arriben denúncies. Segurament caldria haver reaccionat abans, però no ho podem fer de manera arbitrària o capritxosa, sinó quan se’ns demana. El CSD ha mediat quan se li ha demanat. També és cert que hem de mantenir una confiança en les estructures de l’esport que, en general i tret d’alguna excepció lamentable, està funcionant bé i està compromesa amb aquest objectiu d’igualtat que s’inclou en la llei de l’esport que vam aprovar el desembre. ¿Si Luis Rubiales no hagués excedit tots els límits, primer a la llotja i després amb Jenni Hermoso, hauria canviat alguna cosa? Crec que l’avenç de les dones és imparable i les coses estan començant a canviar. Però hi ha moments en què es produeix una catarsi i aquesta ha sigut una catarsi en el futbol espanyol. Seria injust no reconèixer que, malgrat les dificultats, les dones van guanyar. Això és senyal que també s’havia estat treballant en l’esport femení. I com a govern ens hem compromès, també econòmicament, en la professionalització del futbol femení. Jo crec que se les ha acompanyat, no prou i de vegades de maneres no adequades. ¿Quan es materialitzaran els canvis que reclamen les jugadores? La Federació Espanyola de Futbol ha demanat autorització per avançar la seva assemblea als primers mesos de l’any que ve i allà es farà la renovació completa. ¿No convé fer-ho abans? L’estructura de l’esport fa que si féssim una assemblea ara, la composició d’aquesta assemblea seria la mateixa que la que va aplaudir tant l’anterior president. Preferim que se celebri amb nous representants electes amb una renovació que demanen les jugadores i que també està demandant la societat espanyola. En l’última convocatòria s’ha exclòs Jenni Hermoso amb la justificació de protegir-la ¿Creu que se l’està protegint realment? No. I aquest ha sigut un més dels errors que s’estan produint. Les jugadores professionals aspiren a ser seleccionades i a guanyar partits; per tant, no se les protegeix apartant-les, sinó posant totes les condicions perquè puguin jugar còmodament i feliçment, i que no hagin de pensar en res més. ¿Repetiria com a Ministre de Cultura? Indubtablement, sí. Però això depèn que el president Sánchez aconsegueixi ser novament investit i que en el moment de confeccionar el seu equip compti amb mi. ¿I el veurem utilitzant el català a la tribuna del Congrés? Ho tinc decidit. Si em pregunten en català, contestaré en català. Igual que si em pregunten en qualsevol altra llengua, la utilitzaré.

Miquel Iceta: «Les jugadores de la selecció de futbol són capdavanteres d’un avenç ja imparable»

El ministre de Cultura i Esport, en funcions, exerceix d’amfitrió a Càceres en la cita informal de ministres de Cultura dels 27 països de la Unió Europea

El més llegit