Mostra musical

Recorregut per 30 anys del BAM de la Mercè: l’origen, l’explosió, el diluvi, la refundació…

En la vigília que aquest divendres comenci l’edició número 31, repassem la trajectòria d’un festival clau en l’auge de la música independent a Espanya i que ara ha tornat al seu esperit original d’excavar en l’‘underground’

Cinc concerts de la Mercè 2023: de Mushkaa a l’homenatge a Víctor Jara

Mercè 2023: ídols pop, rumba i músiques sota el radar

Recorregut per 30 anys del BAM de la Mercè: l’origen, l’explosió, el diluvi, la refundació…

Ricard Cugat

La gènesi

El 1993, acabat de nomenar cap del Servei de Festes de l’Ajuntament de Barcelona, Francesc Fabregat va fer una ronda de contactes amb persones de l’òrbita cultural de la ciutat de cara a reformular la programació musical de la Mercè. Jordi Gratacós, que ja havia posat en marxa el Mercat de Música Viva de Vic i s’ocupava del ‘management’ de L’Aula de Música Moderna i Jazz, li va proposar oblidar-se dels grans noms i apostar per l’embrionària escena independent barcelonina, catalana i espanyola. No només això: la cita també funcionaria com a estructura impulsora de la indústria discogràfica i la música en directe alternatives.

La idea era avançada: el Sónar naixeria el 1994 i el Festival Internacional de Benicàssim, el 1995; Los Planetas publicarien ‘Super 8’, el seu primer elapé, el 1994. Però la bola va entrar. «No vaig inventar res», diu Gratacós, que es va inspirar en el que havia vist als festivals francesos Le Printemps de Bourges i Rencontres Transmusicals de Rennes. El 24 de juny de 1993, mentre era a Bratislava, va rebre el vistiplau municipal. A la Mercè d’aquell any es va estrenar el BAM (Barcelona Acció Musical) amb 32 concerts. Gratacós recorda que responsables de l’ajuntament es van acostar al Mercat de les Flors a veure què havia muntat aquest «boig». «I van flipar. ¿Tota aquesta gent coneix aquests grups?»