Ell era el filòsof més prestigiós de la seva generació: traspuava carisma i les seves idees sobre l’existencialisme (l’ésser al món, el ‘Dasein’) i la seva «semàntica pristina» van fer que més d’un estudiant se suïcidés després d’escoltar-lo als seus cèlebres seminaris. La seva obsessió per la renovació de la universitat com a institució i, posats a fer, de tot Alemanya, el va portar a recolzar les idees nacionalsocialistes i a acceptar el lloc de rector a Friburg estant Hitler ja en el poder.