Martin Heidegger i Hannah Arendt: nazis, filosofia i un amor clandestí entre professor i alumna

Ell era el filòsof més prestigiós de la seva generació: traspuava carisma i les seves idees sobre l’existencialisme (l’ésser al món, el ‘Dasein’) i la seva «semàntica pristina» van fer que més d’un estudiant se suïcidés després d’escoltar-lo als seus cèlebres seminaris. La seva obsessió per la renovació de la universitat com a institució i, posats a fer, de tot Alemanya, el va portar a recolzar les idees nacionalsocialistes i a acceptar el lloc de rector a Friburg estant Hitler ja en el poder. Ella havia llegit Kant als 14 i era la seva alumna més brillant. Jueva, va escapar pels pèls de les empentes nazis al camp de Gurs, va aconseguir exiliar-se a Nova York i es va convertir en una de les filòsofes més trencadores del segle XX. Va escriure ‘Los orígenes del totalitarismo’ i va encunyar el concepte de ‘banalitat del mal’ mentre cobria per a ‘The New Yorker’ el judici contra Adolf Eichmann a Jerusalem, cosa amb què es va guanyar l’enemistat de la comunitat sionista, que la va veure com una traïdora per destapar el col·laboracionisme d’alguns jueus durant el nazisme. Una passió prohibida i contradictòria Ella tenia 18 anys; ell, 34 i dos fills quan es van conèixer. L’amor clandestí entre Hannah Arendt i Martin Heidegger és un d’aquests capítols de la història europea que ho té gairebé tot: dos dels intel·lectuals més potents del segle XX, nazisme, una passió tumultuosa i prohibida, una guerra mundial, classes d’inspirada filosofia... Però potser per com de complexa i contradictòria és, o perquè Heidegger continua sent una nafra en la vida pública alemanya, la seva història no és de les més conegudes. «Ningú l’ha explicat bé», apunta Miquel Esteve (Tarragona, 1969), que assumeix el repte de ficcionar-la –des que es van conèixer el 1924 fins a la mort de Heidegger el 1976– a ‘Amor sense món’, que Navona acaba de publicar en castellà i català. «Fins ara, el que més ens podia acostar a la seva relació és l’epistolari publicat fa cinc anys per Herder, tot i que falten moltes cartes de Heidegger perquè la seva dona, Elfriede, era molt gelosa», explica Esteve, un apassionat de la filosofia europea i molt generós amb la galeria es personatges secundaris de la novel·la, com Karl Jaspers. ‘Amor sense món’ recrea un idil·li marcat per les anades i vingudes durant dècades i, més enllà dels inicis a la facultat de Marburg carregats de sensualitat, a Esteve li interessen sobretot els acostaments que Heidegger i Arendt van tenir en l’edat adulta, després que el nazisme fos derrotat, després d’Auschwitz i de la depuració de Heidegger. L’última vegada que es van veure va ser el 1975, poc abans que un infart s’emportés Arendt. Sis anys abans, ella havia escrit la carta pública de felicitació ‘Martin Heidegger compleix 80 anys’. «¿Com va poder ser?» «Arendt és brillant, el seu ‘Los orígenes del totalitarismo’ és més actual que mai i era una dona moderníssima, per sobre de molts pensadors actuals. Que s’entregués a una relació d’admiració amb Heidegger, un home amb un magnetisme acadèmic, intel·lectual i personal bestial, és comprensible. Però que li perdonés el seu suport al nacionalsocialisme, sent ella jueva que va escapar pels pèls de la mort i sent a més una dona amb caràcter que no va tremolar a l’hora de criticar el seu propi poble... Per a mi escriure aquesta història era satisfer una necessitat brutal de contestar-me a mi mateix: ¿com va poder ser?», explica Esteve. Alguns biògrafs d’Arendt han assenyalat que el ser òrfena (el seu pare va morir de sífilis quan era petita) va poder tenir a veure amb l’enamorament d’una figura tan paternal, amb què hi havia una gran connexió física i intel·lectual. Tot i que la novel·la serveix per entendre que aquesta relació no era precisament d’igualtat: Martin utilitzava Hannah com a lectora i debatia amb ella les seves idees i manuscrits, mentre que Arendt mai va poder comptar amb ell com a lector i va escriure ‘Los orígenes del totalitarismo’ pràcticament en secret. Ell era un solipsista empedreït, un intel·lectual tan entotsolat en les seves idees que no es va adonar d’on es dirigia el règim nazi. «La seva famosa ‘Carta sobre el humanismo’ va voler ser una mena de penediment públic, però era tan filosòfica que la van entendre tres», apunta Esteve, per a qui la relació entre tots dos va ser «totalment masclista».«Ella es va adonar que havia sigut molt submisa. Amb els anys, quan es van fer més grans, ell va ser molt més dòcil». Esteve afirma que Heidegger mai va ser un antisemita. A més d’Arendt, va tenir una altra amant, Elisabeth Blochmann, que també era jueva. Viatge als orígens a Messkirch «He sigut un gran lector de Heidegger. Quan l’acabes de llegir, ets una altra persona, t’asseca», confessa Esteve. «Llegir Arendt causa una altra experiència completament diferent, és un cant pur a l’esperança en l’ésser humà, et revifa». Esteve, un gran entusiasta de la filosofia i la història europees, és economista de formació. Treballava a Barcelona com a consultor fins que un dia, estressat i desencisat, va tornar al seu Móra la Nova natal i va agafar les regnes del negoci familiar. «Ho vaig deixar tot fa ara 25 anys, estava alienat». Avui treballa el camp (es dedica als préssecs, les taronges i l’oli) i ho compagina amb classes de matemàtiques i la seva carrera com a escriptor. Investigant per a ‘Amor sense món’ va viatjar fins a la universitat on Heidegger va fer classes i també va visitar el famós retir del ‘mag de Messkirch’, al costat dels boscos de la Selva Negra, on la seva cabana de pensament continua dempeus i hi ha la seva tomba. «Friburg és la ciutat més verda i d’esquerres d’Alemanya després de Berlín, així que la història entre Heidegger i Arendt hi continua sent tabú. Es parla d’ell amb la boca petita però a escala intel·lectual se l’admira moltíssim», explica, mentre espera impacient els inèdits del pensador alemany que queden per publicar i que aniran veient la llum els pròxims anys, segons ha comentat en més d’una ocasió el seu net i marmessor, Arnulf Heidegger.

Martin Heidegger i Hannah Arendt: nazis, filosofia i un amor clandestí entre professor i alumna

La pionera de l’art tèxtil a Espanya Teresa Lanceta, premi Nacional d’Arts Plàstiques

El festival u22 descobreix una nova generació de cineastes a la Fundació Miró

El més llegit