És fàcil alçar el crit d’alarma, «salvem el Milano», i segurament a ningú pot complaure-li el paisatge de franquícies que fa anys, dècades, s’apoderen del centre de Barcelona (com de tantes altres urbs, les d’èxit en particular) i aniquilen els locals genuïns i amb pòsit cultural. D’acord, ¿però, això com es fa, en una societat de lliure mercat i tractant-se d’un local privat que disposa del seu corresponent amo?
La caixa de ressonància
Salvar el Milano: l’hora de les solucions
Els programadors del club estudien amb l’ajuntament fórmules per mantenir la seva activitat, al mateix local o en un altre de propietat consistorial que es consagri a la música de petit format. Urgeix trobar respostes perquè Barcelona, ciutat amb cinc escoles superiors de música, doni oportunitats al seu aclaparador planter de talents.
El més llegit
- Lamine Yamal, el fenomen que desborda les precaucions: independitzat, xofer del club i una amistat amb Morad
- L’escola d’hostaleria deixarà de fer classes a partir de l’estiu
- "De premi": el bar de Sabadell aclamat per les seves patates braves
- Tres detinguts per atracar un banc a Camarles
- Guardiola, a prop de firmar el divorci