Novel·les negres que no poden faltar a la teva biblioteca (i 5)

‘El nom de la rosa’, d’Umberto Eco: litres de sang i erudició a l’abadia del crim

ARCHIVO

«Vaig escriure una novel·la perquè en vaig tenir ganes. Crec que és una raó suficient per posar-se a explicar. L’home és per naturalesa un animal fabulador. Vaig començar a escriure el març de 1978, impulsat per una idea seminal. Tenia ganes d’enverinar un monjo», aclaria Umberto Eco, a ‘Postil·les a ‘El nom de la rosa’’. Les va publicar el 1985, cinc anys després que el seu debut en la ficció, una referencial novel·la policíaca històrica per a la qual va estudiar el títol de ‘L’abadia del crim’, comencés un incontestable recorregut d’èxit. Premiada amb l’Strega i el Medicis, és avui obra fonamental de la literatura del segle XX i un ‘long-seller’ amb 60 milions d’exemplars venuts en 50 idiomes.