A Natalia Ginzburg ‘Amarcord’, la pel·lícula de Federico Fellini que retrata la vida quotidiana d’un poble del nord d’Itàlia durant el feixisme, la va commocionar: mai havia vist els anys de la seva joventut, els anys 30, evocats «amb tanta veritat i tant horror». De sobte va recordar amb els ulls com «el feixisme era vociferant i triomfant i nosaltres melancòlics», una generació que defugia l’odi i el furor, que es va deixar contaminar per la ideologia dominant com si fos un virus que s’infiltrava a l’aigua i en l’aire fins i tot dels que l’odiaven. «‘Amarcord’ ens mostra un món que no sap defensar-se del contagi», conclou l’escriptora en un dels capítols de ‘Vida imaginaria’, que recentment ha publicat en castellà Lumen i recull, sota la selecció de la mateixa Ginzburg, els articles que va publicar entre 1969 i 1974 a ‘La Stampa’ i el ‘Corriere della Sera’.
‘Vida imaginaria’
Tot el que estimava i odiava Natalia Ginzburg, una dona contra el feixisme
Temes:
El més llegit
- Tres històrics deixen el Balcó Gastronòmic del Port Olímpic
- Manolo García: "M’ha agradat que, de cada dos catalans, un no ha anat a votar"
- Com l'escalada ajuda Carlos Soria a sortir de l'accident a 7.700m de fa just un any: “Vaig al rocòdrom a les 7.00 h”
- Catalunya i Madrid s’allunyen de la productivitat de les regions més riques
- Tres turistes espanyols moren en un tiroteig al centre de l’Afganistan