‘Pretty Woman’: com la sòrdida història d’una prostituta es va convertir en el conte de la Ventafocs

Així diu la publicitat del musical inspirat en el film ‘Pretty woman’, estrenat a Broadway el 2018 i que serà representat en un teatre de Madrid a partir del pròxim 26 de setembre: ‘¡Benvinguts a Hollywood! ¿Quin és el seu somni? ¡Tots necessitem un somni! Alguns es converteixen en realitat i d’altres no. ¡Continuïn somiant!’ D’això tractava l’exitosa pel·lícula del 1990 dirigida per Garry Marshall, germà de la també cineasta Penny Marshall; Garry va morir el 2016 i la seva germana el 2018. ‘Pretty woman’, tal com la coneixem, és un conte de fades modern, inspirat tant en ‘La ventafocs’ com en ‘Rapunzel’, en el qual una jove prostituta de Los Angeles viu dies de somni amb el seu acabalat client. Edward Lewis és ric i ben plantat: Richard Gere. Té molts diners, així que, durant la seva estada d’uns dies a Los Angeles, decideix pagar una petita fortuna a una prostituta perquè l’acompanyi durant uns dies a una sèrie d’esdeveniments socials. Vivian Ward és jove, més ingènua que idealista, una mica vulgar: Julia Roberts. Accepta la transacció per 3.000 dòlars i que Lewis li compri joies i roba cara. És Hollywood, i tots necessitem un somni, se’ns diu, i el de la ventafocs Vivian és enamorar-se del seu príncep blau amb pell de magnat. Els somnis en aquest tipus de pel·lícules es converteixen sempre en realitat. Per descomptat, la vulgar Vivian es transforma en dolça companya que, a més, influeix tant en Edward que aquest deixa de ser un tauró dels negocis per convertir-se en un home amable i educat. No hi ha ‘happy end’ millor. Avui, qui ho desitgi, pot fer una relectura feminista en aquesta mutació de la dona objecte en noia proactiva que arriba a la meta de la seva vida. La política de gènere és esmunyedissa en aquesta fantasia tan sexi com edulcorada. Com apunta la crítica de cine Karina Longworth en el seu pòdcast ‘You must remember this’, a partir de ‘Pretty woman’ Roberts va començar a ser considerada la dona més rendible en el negoci del cine i una absoluta icona de la nova feminitat dels 90, barrejant tot això amb la seva tendència a interpretar antiheroïnes romàntiques. Una fórmula explosiva. Roberts imposava un nou tipus d’erotisme, entre glamurós i de carrer. Era gairebé una desconeguda, només l’avalaven dos papers en films corals, ‘Mystic pizza’ (1988) i ‘Magnòlies d’acer’ (1989). ‘Pretty Woman’ va significar un punt d’inflexió. A l’èxit comercial es va unir una nominació a l’Oscar i l’estrellat en les dues dècades següents amb personatges que modelen diferents sexualitats: la dona maltractada de ‘Dormint amb el seu enemic’, la noia que no s’atreveix amb el compromís amorós a ‘La boda del meu millor amic’, l’estrella nord-americana seduïda per la bohèmia d’un llibreter londinenc a ‘Notting Hill’, la dona alliberada d’‘Ocean’s eleven’ i la que practica els jocs eròtics de ‘Closer’... Alguns d’aquests films continuen sent contes de fades. La carrera de Gere s’havia esllanguit una mica, però continuava sent el gran mite eròtic masculí d’aquell Hollywood, una imatge cultivada en la seva forma canalla amb ‘Buscant el Sr. Goodbar’, ‘American gigolo’, ‘Oficial i cavaller’ i ‘Sense alè’. Ni ell va ser el primer candidat –Marshall no el volia i preferia Al Pacino, que va fer les audicions, o Daniel Day-Lewis– ni Roberts la primera elecció per al paper: Molly Ringwald, Michelle Pfeiffer, Meg Ryan, Daryl Hannah, Jennifer Jason Leigh, Jodie Foster, Uma Thurman i Drew Barrymore van ser altres candidats. Poques similituds entre elles i cap semblança amb la finalment escollida. Però tot això podria no haver sigut així. El projecte original, datat el 1987, tenia molt poc de comèdia romàntica. El seu títol era ‘Three thousand’, els 3.000 dòlars que cobra Vivian d’Edward: sembla ser que Disney, quan va entrar en la distribució, va pensar que aquest títol podia fer pensar al públic que es tractava... ¡d’una pel·lícula de ciència-ficció! Van pagar pels drets de la cançó de Roy Orbison ‘Oh, pretty woman’ i el van canviar. El projecte inicial era un drama cru protagonitzat per una prostituta barata d’un sòrdid Hollywood Boulevard. En una seqüència mai rodada, Vivian explica a Edward que pren totes les precaucions i és molt conscient de les malalties sexuals. El final no era el d’un conte de fades: Edward deixa Vivian en un carreró, li llança els diners a sobre i marxa. Res doncs d’un dels eslògans amb què es va promocionar ‘Pretty Woman’: Va sortir del carrer, va entrar a la seva vida i li va robar el cor.

‘Pretty Woman’: com la sòrdida història d’una prostituta es va convertir en el conte de la Ventafocs

Cine i erotisme (1) / Les ‘noies Bond’: erotisme en plena Guerra Freda

Cine i erotisme (2) / La transició espanyola i les noies de pit i cuixa

Cine i erotisme (3)/ Els 80 més tòrrids són d’Adrian Lyne

El més llegit