Els macrofestivals acaparen l’atenció, però al seu costat, una altra classe de convocatòries, les de cicle i format petit-mitjà, prosperen any rere any, molt concretament a Catalunya, i van sembrant el mapa d’aparadors musicals. Pel que sembla, tota localitat que s’apreciï considera que ha de disposar de la seva pròpia mostra musical. I això no té per què ser pervers. El problema és que siguin tantes les que desitgen programar els mateixos artistes.