‘Sound of freedom’: ¿És la reina de la taquilla una pel·lícula al servei de QAnon?

Es dubta poc que ‘Barbie’ i ‘Oppenheimer’ acabaran coronades com els grans èxits cinematogràfics de l’estiu, però és cert que el màxim triomf a la taquilla l’està obtenint una altra pel·lícula. Gràcies a una agressiva campanya de màrqueting, a la publicitat gratuïta proporcionada per celebritats com Elon Musk i Mel Gibson i al boca a boca derivat de totes dues, ‘Sound of Freedom’ ha deixat en ridícul competidores a priori imbatibles com ‘Indiana Jones i el dial del destí’, i en les tres setmanes transcorregudes des de la seva estrena als Estats Units ha recaptat més de 125 milions de dòlars; els seus ingressos, dit d’una altra manera, han multiplicat per 10 el pressupost. Per emular aquesta gesta, Barbie hauria d’aconseguir fer-se un lloc entre les cinc pel·lícules més taquilleres de la història. La pel·lícula, que arribarà als cines espanyols l’11 d’octubre, s’inspira en les suposades gestes de Tim Ballard, que va ser agent de la CIA i del Departament Nacional de Seguretat nord-americana –almenys això diu ell– fins que el 2013 va fundar l’Operation Underground Railroad (OUR), organització dedicada a combatre el tràfic de menors que s’atribueix un llarg historial de rescats audaços i heroics en països estrangers i l’alliberament de milers de nens i dones segrestats. Tot i que ha sigut qüestionat amb insistència per diverses investigacions rigoroses, òbviament aquest pedigrí ha sigut essencial per omplir els cines com la paraula de Déu omple les esglésies. Molts dels seus espectadors, pel que sembla, surten de veure-la ansiosos per utilitzar les xarxes per promocionar-la i córrer la veu tant sobre els perills del tràfic infantil com, per damunt de tot, sobre la necessitat de recolzar l’OUR; d’altres s’han dedicat a propagar teories de la conspiració segons les quals alguns exhibidors miren de sabotejar les projeccions de la pel·lícula apagant el sistema d’aire condicionat o bé forçant l’evacuació de les seves sales. No hi ha proves que res d’això hagi passat. ‘Sound of Freedom’ va ser dirigida el 2018 per Alejandro Gómez Monteverde, però la seva estrena es va posposar indefinidament quan la seva distribuïdora original, Fox Searchlight, va ser adquirida per Disney –molts diuen, també sense fonament, que el retard va ser un intent de Hollywood de silenciar la pel·lícula–; mentre es mantenia en aquests llimbs, els seus drets de distribució van ser adquirits per Angel Studios, una companyia independent especialitzada en cine religiós la web de la qual anima els espectadors a adquirir més entrades de les que necessiten, que seran donades a persones que no poden permetre’s la compra. Pel·lícula qüestionada Alhora, la pel·lícula ha sigut qüestionada i ridiculitzada per part de la premsa progressista del país i alguns periodistes que hi pertanyen denuncien haver sigut assetjats per persones que els titllen de pedòfils i fins i tot haver rebut amenaces de mort. I mentrestant, el drama humà que ‘Sound of Freedom’ descriu ha quedat aixafat sota tot el soroll. La majoria dels atacs a la pel·lícula l’acusen de ser un altaveu de QAnon, la infundada teoria extremista segons la qual hi ha una elit liberal al capdavant d’una xarxa gegant dedicada a raptar infants, violar-los i extreure’ls l’adrenalina per tal de fabricar un elixir de l’eterna joventut. Una altra versió d’aquesta notícia falsa, sorgida el 2016 i coneguda com a ‘Pizzagate’, assegurava que una pizzeria de Washington D.C. era el centre neuràlgic d’una organització pedòfila de la qual formaven part Bill i Hillary Clinton –el restaurant va acabar tirotejat–; altres bèsties negres dels acòlits de QAnon són els Obama, el multimilionari George Soros i celebritats com Tom Hanks i Oprah Winfrey. Amb el suport de Trump El metratge de ‘Sound of Freedom’ no inclou referències explícites a QAnon. No obstant, tant Ballard com l’actor que ho interpreta en pantalla, Jim Caviezel –conegut sobretot per la seva interpretació de Jesús de Natzaret a ‘La passió de Crist’, de Mel Gibson– són defensors i promotors d’aquestes teories, i durant les últimes setmanes s’han mostrat molt actius en aquest sentit. Ballard ha declarat que els detractors de la pel·lícula com els liberals en general estan intentant «normalitzar els abusos sexuals a nens»; Caviezel, per la seva banda, no només explica la teoria de l’adrenalina cada vegada que en té ocasió, sinó que també ha comparat els detractors de QAnon amb els nazis. Tots dos compten amb el suport de Donald Trump, que recentment va celebrar una projecció privada de la pel·lícula en un club de golf de la seva propietat i l’ha elogiat a les xarxes. L’expresident és considerat un profeta de QAnon; Caviezel l’ha descrit com «el nou Moisès». Recentment, així mateix, Ballard –expulsat de l’OUR a causa, presumptament, de conductes inapropiades amb algunes de les seves companyes d’organització– ha afirmat que les polítiques permissives amb la transsexualitat i amb la immigració contribueixen a l’augment del tràfic infantil. I les seves paraules no només conviden a vincular l’ascens de QAnon amb la creixent demonització de la comunitat LGTBI als Estats Units; també confirmen fins a quin punt ‘Sound of Freedom’ ha sigut convertida en una forma de propaganda tan perillosa com la xacra sobre la qual mira de conscienciar.

El més llegit