The Jacksons, la gloriosa música de ball d’abans reneix a Sons del Món

Va ser un viatge exprés a la música de ball d’una era conduït per tres veus que conserven les harmonies daurades que un dia van conquistar. Ells són The Jacksons, un grup que no ha de tenir problemes a l’hora de confeccionar un repertori: aquest clan originari de Gary, Indiana, està sobrat de tornades universals com les que aquest dissabte van fer ballar civilitzadament el públic de la Ciutadella de Roses en la nova edició del festival Sons del Món. En la seva etapa més juvenil eren The Jackson 5 i, el 1976, es van convertir en The Jacksons, marca que, deixant enrere els successius retocs de la formació (el malaguanyat Michael va baixar del tren el 1984; Jermaine, el 2020), continua anant de gira al so de ritmes que si no s’és de pedra fan moure els peus. Vestigis de r’n’b, ecos soul, funk de vellut, febre ‘disco’ de primera hora... Música pop, al cap i a la fi, portadora de trofeus com ‘Can you feel it’, tema de l’àlbum anomenat ‘Triumph’, de 1980 (i que va ser capçalera del programa ‘Aplauso’, de TVE). Va obrir la nit, amb la veu solista de Michael en el record, en el marc d’un festival amb simpatia per les llegendes de la ‘dance music’, que en edicions recents va portar figures com Gloria Gaynor i Boney M. Harmonies amb pedigrí Aquests The Jacksons treuen punta a la llegenda removent la memòria del públic des del minut u, amb imatges del grup en remots platós de televisió, aquelles actuacions en què els ulls se te n’anaven sempre cap al petit i prodigiós Michael. És clar que es va trobar a faltar el seu registre de veu quan van atacar ‘Blame it on the boogie’ o ‘Rock with you’, si bé, junts, cantant alhora, Marlon, Jackie i Tito (reforçats per un nebot com eficaç quart vocalista) conserven la distinció del pur ‘so Jacksons’. I què dir de les dinàmiques de ball, raonablement greixades (a edats que fluctuen entre els 66 i 72 anys). Tot i que era un concert amb localitats de seient, la dansa va marcar la pauta amb tot just unes quantes pauses, com el vídeo amb testimonis. Va ser Marlon qui va portar les regnes, tocant la fibra amb els seus records (els Jackson 5 convertits en personatges de ‘cartoon’) i liderant el repertori, tot i que en el ‘medley’ va repartir més joc a través de les trepidants ‘I want you back’ (el seu primer ‘single’ i primer èxit, el 1969) i ‘ABC’, i la tendra balada ‘I’ll be there’. «‘Thank you, Michael’» Va redoblar la tensió un altre dels seus números més invasius, ‘Shake your body (down to the ground)’, i arrodonint el temari, cites al Michael solista que el clan es va fer seves sense problemes, de la picada d’ullet a ‘Remember the time’ al celebrat bis a base de ‘Wanna be startin’ something’. «‘Thank you, Michael!’», va cridar Marlon mirant al cel, recordant que aquesta història sempre va ser, especialment per a ells, i malgrat els ocasionals desacords, un assumpte de família.

El més llegit