Abans que comenci l’espectacle, un avís sonor ens indica que les dones negres i mestisses es poden instal·lar al fons de l’escenari, en còmodes sofàs VIP. La segregació posa un mirall davant la superioritat numèrica blanca de la platea i també ironitza sobre els seus privilegis habituals. Aquest només és el punt de partida de l’estrena que va revolucionar dijous passat el Festival d’Avinyó, l’afilada performance-cabaret ‘Carte noire nommée désir’, de Rébecca Chaillon. El cos de la dona negra com a metàfora de tant patiment passat i present. Vuit superbes actrius que declamen, canten, ballen, s’enfilen, escupen, es cobreixen amb cacau, s’empastifen de cafè. En el punt àlgid de l’obra s’endinsen entre el públic, somrients i decidides, sostreuen bolsos i estris de valor per portar-los a l’escenari. Amb això representen sense paraules la colonització en un joc d’endevinalles sarcàstic. «¿Senten això?» Tothom callat. «És el silenci còmplice de l’esquerra», mordaç referència a Nahel, el jove assassinat el juny en un control policial als afores de París.
Teatre
El Festival d’Avinyó reneix com a denúncia
L’edició 77 de la mostra de teatre més important d’Europa recupera múscul polític amb la nova direcció de Tiago Rodrigues, un programa més enganxat a la realitat en què debuta la companyia catalana Mal Pelo
Temes:
El més llegit
- Tres històrics deixen el Balcó Gastronòmic del Port Olímpic
- Com l'escalada ajuda Carlos Soria a sortir de l'accident a 7.700m de fa just un any: “Vaig al rocòdrom a les 7.00 h”
- Tres turistes espanyols moren en un tiroteig al centre de l’Afganistan
- Catalunya i Madrid s’allunyen de la productivitat de les regions més riques
- Manolo García: "M’ha agradat que, de cada dos catalans, un no ha anat a votar"