Abans que comenci l’espectacle, un avís sonor ens indica que les dones negres i mestisses es poden instal·lar al fons de l’escenari, en còmodes sofàs VIP. La segregació posa un mirall davant la superioritat numèrica blanca de la platea i també ironitza sobre els seus privilegis habituals. Aquest només és el punt de partida de l’estrena que va revolucionar dijous passat el Festival d’Avinyó, l’afilada performance-cabaret ‘Carte noire nommée désir’, de Rébecca Chaillon. El cos de la dona negra com a metàfora de tant patiment passat i present. Vuit superbes actrius que declamen, canten, ballen, s’enfilen, escupen, es cobreixen amb cacau, s’empastifen de cafè. En el punt àlgid de l’obra s’endinsen entre el públic, somrients i decidides, sostreuen bolsos i estris de valor per portar-los a l’escenari. Amb això representen sense paraules la colonització en un joc d’endevinalles sarcàstic. «¿Senten això?» Tothom callat. «És el silenci còmplice de l’esquerra», mordaç referència a Nahel, el jove assassinat el juny en un control policial als afores de París.