Entrevista

Barallant-se amb els ancestres: el doble sentit de la fantasia ‘queer’ de Zen Cho

L’autora de ‘Black Water Sister’, ‘El hechicero de la Corona’ i ‘La mujer de terracota’ reflecteix als seus llibres els conflictes entre les generacions de la diàspora i els seus conservadors orígens familiars en països com Malàisia

P. Djèlí Clark: «Intento que Lovecraft es remogui dins la seva tomba»

Pops, orques juganeres i corporacions més perilloses que la IA: una conversa amb Ray Nayler

Ernest Alós

De les infinites possibilitats que els diferents sistemes de creences, llegendes i mitologies ofereixen com a material per construir una novel·la fantàstica, el culte als ancestres en la cultura xinesa (i la possibilitat que influeixin de formes inesperades en la vida real dels seus descendents) no és de les més explotades. Aquest és justament, no obstant, un dels recursos que utilitza l’escriptora i advocada nascuda a Malàisia (1986) i resident a Birmingham Zen Cho. A la seva última novel·la, ‘Black Water Sister’ (Minotauro), és l’esperit d’una àvia que fa xantatge a la seva neta expatriada amb l’amenaça de donar a conèixer a la seva família la seva condició de ‘queer’, per posar-la al servei d’un estrany esperit. Així que queda bastant clar que el conflicte amb aquests avantpassats en el pla fantàstic té bastant a veure amb el conflicte que tenen les generacions de la diàspora amb la seva gent gran en la vida real, des de la ruptura cultural, explica l’escriptora, fins al «conflicte entre el sentit del deure cap a la teva família i la llibertat personal». Especialment quan entra en joc un factor com l’homosexualitat en un país com Malàisia, «que no és precisament un lloc acollidor per a la gent LGTBI».