Barallant-se amb els ancestres: el doble sentit de la fantasia ‘queer’ de Zen Cho

De les infinites possibilitats que els diferents sistemes de creences, llegendes i mitologies ofereixen com a material per construir una novel·la fantàstica, el culte als ancestres en la cultura xinesa (i la possibilitat que influeixin de formes inesperades en la vida real dels seus descendents) no és de les més explotades. Aquest és justament, no obstant, un dels recursos que utilitza l’escriptora i advocada nascuda a Malàisia (1986) i resident a Birmingham Zen Cho. A la seva última novel·la, ‘Black Water Sister’ (Minotauro), és l’esperit d’una àvia que fa xantatge a la seva neta expatriada amb l’amenaça de donar a conèixer a la seva família la seva condició de ‘queer’, per posar-la al servei d’un estrany esperit. Així que queda bastant clar que el conflicte amb aquests avantpassats en el pla fantàstic té bastant a veure amb el conflicte que tenen les generacions de la diàspora amb la seva gent gran en la vida real, des de la ruptura cultural, explica l’escriptora, fins al «conflicte entre el sentit del deure cap a la teva família i la llibertat personal». Especialment quan entra en joc un factor com l’homosexualitat en un país com Malàisia, «que no és precisament un lloc acollidor per a la gent LGTBI». «Sí, la idea dels morts comunicant-se amb els vius és una cosa que apareix als meus llibres una vegada i una altra, i cada cop significa una cosa diferent. Apareix fins i tot a les meves novel·les de la sèrie d’‘El hechicero de la Corona’ (Duermevela), que es desenvolupen a l’Anglaterra de la Regència (NDR: en un sentit ampli, de 1795 a 1834), en què el protagonista és un britànic negre adoptat, a qui el seu pare real persegueix en forma de fantasma; en aquest cas reflecteix les tensions en una adopció interracial», amplia l’escriptora durant una pausa de la seva participació en el festival Celsius d’Avilés. A ‘Black Water Sister’, la protagonista és una dona malaioamericana que creix als EUA, «una lesbiana encara a l’armari», explica l’autora, però que reconnecta amb els seus orígens (en el cas de la família de l’autora, una barreja de budisme, taoisme i religiositat popular xinesa) quan torna a Malàisia i la seva àvia comença a comunicar-s’hi. «Per a mi això té dos aspectes. Notar la influència dels meus ancestres i de la gent gran de la meva família i de la seva cultura (jo vaig viure de nena als EUA, em vaig traslladar al Regne Unit als 17 anys i he crescut en l’era d’internet, així que tinc un bagatge cultural molt barrejat). Però a més vaig créixer a Malàisia parlant anglès, malai i xinès mandarí, sense tenir una llengua comuna amb els meus avis, que parlaven dues llengües xineses més que jo no domino. Així que comunicar-me amb aquests esperits és com complir una fantasia, la de poder comunicar-me amb els meus avis d’una forma que m’era impossible», explica. És aquesta idea, la de superar aquesta bretxa, la que apareix als seus llibres. «La gran distància mental que suposa viure al Regne Unit» i el conflicte que això acaba provocant amb la família que queda al lloc d’origen. Si aquest «trauma generacional» és general en totes les diàspores migratòries, en el seu cas té un component afegit: «Si a més de procedir d’una comunitat molt tradicional tu ets ‘queer’, això introdueix un conflicte més gran, si la teva família i comunitat no t’accepta pel que ets però tot i així sents una forta connexió amb ells». ‘La mujer de terracota’ El món dels ancestres en espera d’un destí final, i alimentats per les ofrenes dels seus descendents, dona forma també a una de les històries curtes de Zen Cho, ‘La mujer de terracota’ (Duermevuela). En un més enllà on es mouen animats els guerrers de terracota però també una dona del mateix material que passa a ser la tercera dona d’un mort que s’ho pot permetre gràcies a les generoses ofrenes dels seus fills i nets, però que acaba intimant més amb la primera dona que amb el potentat difunt. D’altra banda, la sèrie d’‘El hechicero de la Corona’,, amb un protagonista nomenat «bruixot reial» i amb el repte d’evitar que la comunicació amb la màgia no es perdi al Regne Unit a causa de certes imprudents aventures colonialistes, ha sigut definida per l’autora com una barreja de «Jane Austen, amb dracs i gent de color». Tot i que potser és més fàcil trobar similituds amb el ‘Jonathan Strange i Mr. Norrell’, de Susanna Clarke. «Bé, faig servir un referent o un altre per parlar segons l’audiència. Clarke va ser una gran, gran influència, i el seu personatge Stephen Black va inspirar el meu, Zacharias Whyte; em resisteixo a comparar-me amb dues autores tan grans, però hi ha més gent que sap qui és Jane Austen...», somriu. «Però Austen, i també Clark, parlen del Regne Unit, en què passen coses dins els salons. Jo, del Regne Unit com el centre d’un imperi i la seva relació amb els colonitzats, situant un home procedent de les colònies en el centre d’un idil·li aristocràtic a l’estil de les novel·les de Georgette Heyer». Un esforç que ha tingut una altra expressió, per cert, en una de les grans novel·les fantàstiques de l’últim any, ‘Babel’, de R. F. Kuang. Una mirada postcolonial sobre la literatura fantàstica que té fronts en l’afrofuturisme, les obres d’autors afroamericans (Butler, P. Djèlí Clark...), llatins (Lavalle), la ciència-ficció xinesa, l’èpica del sinoamericà Ken Liu... «Els veig com a germans i germanes en una mateixa lluita, però alhora sento que cadascun de nosaltres fa individualment un treball profundament personal i individual», assenyala.

Barallant-se amb els ancestres: el doble sentit de la fantasia ‘queer’ de Zen Cho

L’autora de ‘Black Water Sister’, ‘El hechicero de la Corona’ i ‘La mujer de terracota’ reflecteix als seus llibres els conflictes entre les generacions de la diàspora i els seus conservadors orígens familiars en països com Malàisia

P. Djèlí Clark: «Intento que Lovecraft es remogui dins la seva tomba»

Pops, orques juganeres i corporacions més perilloses que la IA: una conversa amb Ray Nayler

El més llegit