‘Barbenheimer’: la batalla que enfronta ‘Barbie’ vs. ‘Oppenheimer’ (i beneficia les dues pel·lis)

A primera vista, ‘Barbie’ i ‘Oppenheimer’ no podrien ser pel·lícules més diferents entre si. Una és una esbojarrada comèdia sobre el viatge iniciàtic que la versió estereotípica de la nina més famosa del món porta a terme al món dels humans, i l’altra és un drama sever sobre la vida del científic que va liderar el procés de creació de la primera bomba atòmica. Una sembla haver sigut dissenyada totalment a base de gammes de gris i marró, i durant el rodatge de l’altra es van utilitzar tants litres d’una tonalitat determinada de pintura rosa que l’única companyia capaç de produir-la i subministrar-la es va quedar sense existències arreu del món. I malgrat aquestes diferències, o potser precisament per això, el destí de les dues pel·lícules s’ha mantingut íntimament connectat durant mesos. Els dos títols més esperats del 2023 arriben a les sales de cine de tot el món alhora, aquest dijous, i a hores d’ara la competició derivada d’aquesta coincidència s’ha convertit en un fenomen cultural autònom que diàriament omple internet de mems, discussions i productes a la venda que es riuen del contrast entre el tema i l’estètica de les dues ficcions. Inicialment, el concepte ‘Barbenheimer’ va néixer com una eina per posicionar-les l’una contra l’altra. Greta Gerwig, directora de ‘Barbie’, contra Christopher Nolan, director d’‘Oppenheimer’. Feminitat contra masculinitat. Alegria contra depressió. No obstant, les xarxes socials l’han reconvertit en significant de tot un moviment format pels que tenen intenció de veure les dues pel·lícules el mateix dia, i que a aquestes hores continuen mantenint un enverinat debat: ¿haurien de veure ‘Barbie’ primer, abans que ‘Oppenheimer’ els causi malestar? ¿O bé haurien d’invertir aquest ordre, per tancar la jornada de bon humor, tal com proposen els multicines de Barcelona que han programat una sessió doble exclusivament al matí, titulat –òbviament– ‘Barbenheimer’? Sigui com sigui, el que va començar com una batalla entre vells aliats s’ha transformat en el tipus de publicitat mútuament beneficiosa que els diners no poden comprar. Contraprogramació amb rerefons En el passat, és veritat, no era estrany que a Hollywood recorreguessin a la contraprogramació –estrenar el mateix cap de setmana pel·lícules dirigides a audiències molt diferents per tal d’omplir les sales de forma més eficaç–, però fa temps que els estudis van renunciar a enfrontar-se entre si d’aquesta manera. Avui, al cap i a la fi, tots es juguen cada vegada més diners en un nombre cada cop més reduït de títols d’alt valor comercial i, considerant que hi ha prou caps de setmana en un any per acomodar-los tots, ¿per què arriscar-se a una davallada dels beneficis? Que aquest pacte de cavallers hagi saltat pels aires aquest estiu té una explicació.‘Oppenheimer’ és la primera pel·lícula de Christopher Nolan que Universal distribueix mundialment, després que el director trenqués unilateralment la seva aliança amb Warner el 2021 després de dues dècades de col·laboració. ¿El motiu? El greu deteriorament que durant la pandèmia va patir la relació entre el director, defensor a ultrança de l’experiència cinematogràfica tradicional, i l’estudi després que els seus responsables anunciessin que als Estats Units totes les seves pel·lícules del 2021 s’estrenarien de forma simultània als cines i en ‘streaming’. La data d’estrena va ser anunciada fa poc menys de dos anys, l’octubre del 2021. Des de Warner, que distribueix ‘Barbie’, van contraatacar sis mesos després anunciant que la seva pel·lícula s’estrenaria just el mateix dia que la de l’home que en el passat els havia fet guanyar més de 4.000 milions de dòlars; resulta inevitable donar per fet que la seva motivació va ser la venjança, especialment perquè fins fa poc han mantingut aquesta mateixa actitud antagonista i enfrontada de diverses altres formes, com fent coincidir les seves projeccions per a la premsa nord-americana exactament amb les que Universal ja havia programat prèviament. Alhora, pel que sembla, a Warner aspiren recuperar Nolan de cara al futur; i en cas de ser veritat, tenen una forma certament curiosa de demostrar-ho. Màrqueting agressiu ‘Barbie’ ha ocupat el centre de les més agressives accions de màrqueting des que el desembre passat va veure la llum el seu primer tràiler, que emulava la primera seqüència de ‘2001: una odissea de l’espai’ –la mateixa imitació, de fet, funciona com arrencada de la pel·lícula–; els últims mesos ha sortit al mercat, en el lloguer de vivenda turística, la casa de Barbie, XBOX ha comercialitzat una consola inspirada en la nina i, en alguns països, Burger King ha posat a la venda una hamburguesa preparada amb salsa rosa; actualment és possible trobar a les botigues tota mena de productes, de calçotets a matalassos de platja, estampats amb el segell de la pel·lícula. ‘Oppenheimer’, és clar, no afavoreix tantes possibilitats de promoció, perquè ningú vol ninotets o samarretes relacionats amb les massacres d’Hiroshima i Nagasaki.Els seus responsables, això sí, estan gaudint d’una publicitat gratuïta valorada en milions de dòlars gràcies a ‘Barbenheimer’, perquè cada vegada que en les xarxes socials es publica un contingut relacionat amb una de les dues pel·lícules, l’altra també protagonitza incomptables al·lusions. En realitat, ‘Barbie’ i ‘Oppenheimer’ no són tan diferents. Totes dues han sigut dirigides per una figura aclamada i prominent del cine actual, exploren una icona nascuda a meitats del segle passat i, cada una a la seva manera, es qüestionen els ideals d’aquella versió dels Estats Units. Totes dues, a més, funcionen com advertència dels perills que porta deixar el poder en mans dels homes, i els protagonistes de les dues experimenten viatges existencials similars, tot i que Barbie ho fa al volant d’un descapotable rosa. I tant l’una com l’altra justifiquen les expectatives creades al seu voltant. ‘Oppenheimer’ és una obra monumental, aclaparadora, demolidora. ‘Barbie’ és visualment enlluernadora i socialment rellevant tot i que, això sí, hi ha una cosa molesta en el cinisme amb què d’una banda aposta pel distanciament irònic de la iconografia de Barbie mentre per una altra s’avé a funcionar com a portaveu dels suposats valors progressistes de la companyia de joguines Mattel i com a publicitat per a la venda de tantes nines com sigui possible. Les dues, finalment, veuen la llum en un moment crucial per a Hollywood, que intenta esbrinar com tornar a atraure la gent a les sales –les espectaculars xifres de taquilla obtingudes la setmana passada per ‘Misión imposible: Sentencia mortal - Parte 1’ no fan oblidar els decebedors números obtinguts en l’àmbit mundial per títols com ‘Flash’, ‘Elemental’ i ‘Indiana Jones i el dial del destí’ – i encara té pendent saber com li perjudicaran les vagues d’actors i guionistes als Estats Units. S’ha de veure si el número 1 de la taquilla d’aquest cap de setmana l’acabarà ocupant ‘Barbie’ o bé ‘Oppenheimer’ però, sigui com sigui, el fenomen cinematogràfic de l’estiu es diu ‘Barbenheimer’.

‘Barbenheimer’: la batalla que enfronta ‘Barbie’ vs. ‘Oppenheimer’ (i beneficia les dues pel·lis)

¿Per què és ‘Barbie’ la pel·lícula més esperada de l’any? Dotze claus per entendre el fenomen

Oppenheimer, ascens i caiguda d’un «destructor de mons»

El més llegit