Una de les gràcies de l’actual ordre pop és que no hi ha un carril únic a través del qual ascendir al cim, o fixem-nos en Harry Styles, el mil·lennista que va sobreviure a la ‘boy band’: vestits glam amb lluentons, pop ‘funky’ clàssic amb rampells rockers i una banda de músics (ben visibles, no com d’altres) disposats en podis dignes d’un plató televisiu dels anys 70. Al capdavant, el cantant i entertainer de somriure franc, romàntic i una mica sàtir, guanyant-se l’Estadi Olímpic (56.500 assistents, segons Live Nation) amb un cançoner que sobrevola el nínxol generacional.