La «putrefacció del poder» que va satiritzar Llull arriba al còmic

«És incalculable el perjudici que es deriva de tenir un govern podrit. D’una banda, pel mal que fa. Per l’altra, pel bé que podria fer i no fa». Aquesta reflexió, de rabiosa actualitat aquestes setmanes de posteleccions i preeleccions, però aplicable no només a qualsevol nivell de la política, sinó a tota la societat, té set segles. La va escriure Ramon Llull (1232-1316) al ‘Llibre de les bèsties’, a finals del XIII. «Però té una lectura atemporal i universal, plenament vigent. És una obra colossal, una faula en què els animals són l’excusa per parlar de la condició humana. Una sàtira sobre el comportament humà a la conquesta del poder. No hem evolucionat, ho veiem diàriament: la gent fa tot el possible per no moure’s de la seva cadira», constata el dibuixant i il·lustrador Pep Brocal (Terrassa, 1967), que ha assumit el repte de portar al còmic aquesta peça de l’escriptor, filòsof i teòleg nascut a Palma de Mallorca, «probablement l’autor més influent de les lletres catalanes». ‘Llibre de les bèsties’ / ‘Libro de las bestias’ «Procurant ser fidel al text original i mantenint la seva essència», però portant-lo al seu propi terreny gràfic, Brocal broda aquesta cuidadíssima edició del ‘Llibre de les bèsties’, publicada per Bang Edicions en català, castellà i francès (amb tres portades diferents), amb pròleg del filòleg i expert en Llull, Joan Santanach. «El paral·lelisme amb el moment actual és inevitable. Al llibre veus com es barallen: els animals s’han reunit per escollir el seu rei i per majoria trien el lleó. Però els hervíbors preferien el cavall. La guineu veu que pot aprofitar-se’n i fer una carrera en solitari per aconseguir poder. A ell li és igual qui mana. Maquina per treure del mig els que el molesten i escalar fins a situar-se al costat del rei», explica l’autor d’‘Inframundo’ (Astiberri, 2019. Premi ACDCómic de la crítica). «El poder corromp, sí: la manera amable de dir-ho és la seducció del poder, jo crec que és la putrefacció del poder –opina Brocal–. En aquestes eleccions, hem vist que, sense arribar a la sang, els polítics són capaços fins i tot de vendre sa mare i de pactar amb qui sigui. Som animals polítics, funcionem per jerarquia de poder. En un partit, en una aula de P3... sempre hi ha un líder i els seus acòlits, qui no parla, el marginat, el bufó, l’artista... tota la societat està reflectida en qualsevol grup humà». El ‘Llibre de les bèsties’ és el 7è dels 10 capítols que formen el ‘Llibre de meravelles’, l’obra més popular de les 265 de Llull, que a banda del català va escriure en àrab, llatí i occità. «I sobre multitud de temes: filosofia, teologia, ciència, retòrica, de dret, novel·la, poesia, autobiografia... només li faltava el còmic. Per això ja vinc jo a ajudar», fa broma el dibuixant. «El savi mallorquí va concebre el ‘Llibre de les bèsties’ com un obsequi al llavors jove rei Felip el Bell de França. Perquè pogués distingir els bons consellers dels dolents i detectés si tenia una guineu en el seu tibunal». Els animals de la faula visitaran també el rei dels humans. «I s’escandalitzen per la depravació que troben: enveges, ambició, crueltat, falta de pietat...», assenyala Brocal, que opina que «Llull va ser una mica subversiu», perquè va fer que els animals elegissin un rei. «Els reis no s’elegien. El va trair la seva mentalitat avançada al seu temps. Canvi de sexe Una de les llicències que es permet el dibuixant és canviar el sexe de Renard, en català ja la femenina guineu. «Es mou per ànsia de poder, però és astuta i llesta. És la protagonista, sense ella no hi hauria història. En el còmic és l’únic personatge femení, a banda de la lleopard, que pateix una violació. També ho és la serp, que arrossega una càrrega negativa des que va fer que Adam i Eva fossin expulsats del Paradís. Però Llull la tracta molt bé: li dona un rol de personatge seriós i raonable». L’autor de ‘Cosmonauta’ explica que Llull «volia que la seva obra sobrevisqués en el temps i es traduís al màxim de llengües perquè arribés al màxim de receptors». Ell mateix va pagar amb els seus diners les traduccions. «M’agrada pensar que a l’adaptar-lo al còmic, traduint-lo amb dibuixos, tot i que amb una versió una mica lliure, si bé respectuosa, contribueixo a la seva pervivència».

El més llegit