Nathan Paulin, l’home ocell

Camina pels aires acostumat al buit, com si fos el seu hàbitat. Per al funàmbul francès Nathan Paulin (Le Reposoir, Haute-Savoie, 1994), un crac de l’‘slackline’, no hi ha millor desafiament que el de travessar el buit ja sigui en ciutats, volcans o valls des de les altures. «És una disciplina de concentració i força mental», comenta content d’actuar per primera vegada a Barcelona aquest especialista que va descobrir la seva passió als 17 anys. Aquest diumenge, a partir de les 20.00 hores, creuarà pels aires a uns 70 metres d’altura la distància que separa l’edifici de Telefónica i la Torre Generali. Són 350 metres, 700 en total, perquè farà el recorregut d’anada i tornada. L’acte commemorarà el 200è aniversari del passeig de Gràcia. «Els responsables del festival han buscat el lloc. La meva feina ha sigut estudiar on era possible agafar la cinta i la part tècnica del projecte», explica Paulin. El seu equip de cinc persones s’ha afegit a un altre de 10 a Barcelona. «El més complicat no és el que jo faig sinó obtenir els permisos, una cosa que et treu molt temps i energia», confessa. Debut a Espanya «La particularitat d’aquesta acció, la primera que faig a Espanya, és que hi haurà so al carrer. La gent escoltarà música de Jean-Baptiste Julien, bastant contemplativa però també el meu testimoni que un actor ha gravat en català». I afegeix: «Al difondre els meus pensaments es crea una intimitat entre l’espectador i jo. Així, tot i que em veuen lluny em senten a prop». Paulin ha batut nombrosos rècords. El 2016 va recórrer 1020 metres de llarg a 600 metres d’altura als Alps de l’Alta Provença. I la primera vegada que va plantar la seva corretja entre la torre Eiffel i la plaça Trocadéro va ser el 2017 i va fer miques el rècord urbà de distància a la corda fluixa, que llavors estava en 670 metres. Una altra de les seves gestes rècord va ser al Mont-Saint Michel: 2.240 metres. «La cinta que utilitzo fa 2 cm d’amplada», explica via telefònica aquest home ocell amant de la llibertat i els espais oberts. Per motius de seguretat, va amb dues corretges unides entre si. Si una es trenca, la segona es manté. Tot l’aspecte de seguretat està controlat. Va lligat. En cas de caiguda pot tornar a pujar a la cinta. A diferència del famós funàmbul francès Philippe Petit, que va aconseguir de manera il·legal caminar sobre un filferro estès entre les torres bessones del World Trade Center de Nova York el 7 d’agost de 1974 –la seva gesta va quedar plasmada al premiat documental ‘Man on wire’– Paulin diu: «Jo sempre demano permisos. Mai he fet res il·legal». Obsessió «Practico altres esports però l’slackline es va convertir en una obsessió des que el vaig descobrir. El que em captiva de caminar sobre una corda és la concentració que exigeix. És com meditar». ¿I quins pensaments li assalten en el seu passejos per l’aire? ¿Té por? «La por normalment la sents sobretot al principi. Després de fer els primers passos, a mesura que entro en la meva dinàmica, me n’oblido. Quan et concentres et sents a gust i deixes enrere l’estrès de ser en el buit o que la gent et miri. Et centres en la teva línia i t’oblides de tot». Tot i que quan és a la corda fluixa connecta amb el present tot el temps, pel cap li passen moltes coses. «Em submergeixo en pensaments positius quan les coses es posen difícils però alhora puc sentir i veure el que hi ha al meu voltant. Per això solc buscar llocs bonics per no ser només un espectador en el paisatge sinó per actuar-hi». El vent, la humitat i la calor sempre poden entorpir la seva aventura. «El vent és el més complicat, tot i que també pot ajudar, una mica de vent va bé. A Barcelona el recorregut és de 350 metres. No és gaire llarg. Tècnicament no hi haurà gran dificultat. El complex serà instal·lar-ho tot», admet. No va començar aquesta disciplina pensant a fer circ, sinó «per un desafiament personal». A la llarga l’ha ajudat a superar altres coses en la vida. «Controlar la meva por i l’estrès a la cinta m’ha ajudat a controlar altres aspectes i em dona molta confiança en mi. Jo era introvertit i ara faig conferències», explica a tall d’exemple. El que no ha canviat és la visió de molts sobre la seva passió per submergir-se en el buit: «Quan començava molts pensaven que era boig. Ara continua passant, però més igual». I, tot i que el món de l’espectacle no era una cosa que contemplés, Paulin s’ha integrat a una troupe de ballarins i acròbates amb qui participa a ‘Corps extrêmes’, soprendente muntatge que el Mercat de les Flors oferirà la temporada vinent. Per a ell és una experiència diferent mentre arriben els permisos per al seu pròxim repte: ‘volar’ entre la torre Eiffel i la torre Montparnasse. 2.700 metres de recorregut. Sempre hi ha rècords per batre.

El més llegit