Algú, enutjat com un Ulises, va maleir Posidó al costat de l’estret de Messina fa més 2.200 anys. O va plorar desconsoladament, com el rei Egeu al veure negre el velam negre del seu oblidadís fill Teseu. O les dues coses, va plorar i va maleir, i en el pitjor dels casos fins i tot es va treure la vida, i les raons de tal desconsol, sobradíssimament justificades, com podrà comprovar el visitant, les exhibeix aquest estiu el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC). Recalen en una de les seves sales una quinzena de les fenomenals fotografies que Luigo Spina va realitzar als Bronzes de Riace, la prova palpable que l’Antiga Grècia va tenir els seus propis Miquel Àngel, dues estàtues que l’agost del 1972 va descobrir un submarinista que perseguia un mero (es va endur un ensurt espaterrant, ja que va pensar primer que eren cadàvers, potser cossos que la Ndrangheta preferiria que es mantinguessin ocults) i que des d’aleshores han donat peu a desenes de teories sobre la seva autoria i, més encara, sobre qui representen. És una exposició minúscula i, no obstant, històrica.