La tristesa de l’‘scroll’ infinit: com internet ens arrasa per dins

Roisin Kiberd va néixer a Dublín el mateix any i mes que l’internet que coneixem: el març de 1989, quan un enginyer anomenat Tim Berners-Lee va presentar als seus caps del CERN la proposta d’un nou sistema de «gestió de la informació». Des d’aleshores, internet i les xarxes socials han transformat l’economia, el planeta i la conducta humana fins a límits insospitables. També la vida de Kiberd, que a ‘Desconexión’ (Alpha Decay) explica el seu particular descens a l’infern en forma de crisi d’ansietat, trastorn alimentari i addicció a la xarxa que la van portar a un intent de suïcidi. «Estava anestesiada. Estava enganxada a una pantalla i, rere aquesta pantalla, em trobava atrapada dins un cos que no semblava gaire lluny de l’extenuació». Com gairebé tots els nascuts a partir de la segona meitat dels 80, Kirbed va créixer en paral·lel a internet: va passar la infància jugant amb un enorme PC de monitor blanc quadrat, tenia 12 anys quan li van regalar el seu primer Nokia 8210 (i per descomptat s’hi va enganxar) i va sobreviure a l’adolescència entre Flickr i MySpace. Per quan va obrir el seu primer blog a LiveJournal, ja havia començat a coquetejar amb l’anorèxia. Els seus anys universitaris van coincidir amb el desembarcament de Facebook a Cambridge i la seva entrada en el món laboral com a periodista especialitzada en subcultures ‘online’ va tenir lloc en l’època (no massa llunyana) que tuitejar i treballar fins a l’extenuació, sense horaris, per construir una «marca personal» era l’objectiu de tota una generació. També va treballar de ‘community mànager’ d’una marca de formatge, un cheddar de supermercat molt popular a l’Anglaterra profunda pro Brexit. «Vaig trigar una mica a adonar-me’n que internet s’havia menjat la meva vida», confessa al llibre. «De vegades penso que he passat una part tan substancial de la meva vida en les xarxes que en realitat vaig ser educada per internet. He oblidat on són els límits, on s’acaba la tecnologia i on començo jo. ¿Soc una mutant?», es pregunta a ‘Desconexión’, una fascinant col·lecció d’assajos autobiogràfics, l’enèsim exemple d’una tendència literària en ascens en els últims temps i de marcat caràcter femení: la revelació del costat fosc d’internet. ‘Free Mark’ pel bé de la humanitat Les memòries de Kirben coincideixen amb la publicació d’un altre llibre fonamental per entendre l’epidèmia d’ansietat i tristesa generada per les xarxes socials. Està escrit per Frances Haugen, una alta directiva de Facebook que el 2021 va decidir filtrar al ‘Wall Street Journal’ 22.000 documents secrets que demostren el que a hores d’ara tothom sap: que els productes de Meta (Facebook, Instagram, WhatsApp) són perjudicials per als nens i els adolescents, aviven el sectarisme i fan mal a la democràcia. Deusto acaba de llançar ‘La verdad sobre Facebook’, en què alerta del perill que una aplicació que té una influència tan salvatge en la vida de milers de milions de persones (2.960 usuaris segons les últimes xifres) no comparteixi els seus algoritmes quan el seu poder ja és més gran que el de molts estats. Al llibre, Haugen pronostica que Zuckerberg acabarà a la presó si no s’aparta de la direcció de Facebook i demana un moviment ‘Allibereu Mark’ a l’estil ‘Free Britney’: assegura que Zuckerberg, milionari des dels 19 anys, viu aïllat del món real, bunqueritzat per un entorn que el manipula per continuar optimitzant beneficis sense tenir en compte la crisi de salut mental dels adolescents de mig planeta, el dèficit d’atenció generalitzat i l’alta polarització política. George Orwell es va quedar curt L’expressió «capitalisme de vigilància», avui plenament integrada a la conversa, ja té una dècada: la va encunyar la filòsofa Shoshana Zuboff, professora a Harvard i teòrica d’aquesta nova era del capitalisme que ens ha tocat viure en què ja no s’exploten els recursos de la terra, sinó la nostra informació més íntima. ‘La era del capitalismo de vigilancia’ (Paidós) ja és un clàssic que desgrana en les seves 900 pàgines com les empreses tecnològiques han desenvolupat una nova arquitectura invisible que ha canviat la conducta humana i aspectes de tot el nostre món (les amistats, l’amor, la feina, la salut, tot). Zuboff alerta que la democràcia morirà si els que ens governen són els algoritmes. Malgrat tot, és una optimista moderada: creu que encara som a temps d’aturar Amazon, Google i Meta i evitar una corporocràcia liderada per quatre milionaris megalòmans de Silicon Valley gràcies, entre d’altres, a la Unió Europea. Els mascles de Silicon Valley Altres llibres que més ben han reflectit la ‘bro culture’ de Silicon Valley és la novel·la ‘Valle inquietante’ (Libros del Asteroide) d’Anna Wiener, analista de dades d’una ‘start-up’ fins que va dimitir, farta de l’ansietat que li provocaven un ambient laboral tòxic i infantilitzat, unes jornades interminables i la poca ètica que se li exigia en el seu lloc de treball. Wiener tenia 25 anys quan va aterrar a San Francisco el 2013, una dècada marcada per una obsessió comuna en totes les aplicacions que van néixer llavors: l’addicció. A ‘Valle inquietante’ descriu amb enorme lucidesa el sexisme de la seva empresa, liderada, com gairebé totes, per un milionari tan jove com immadur. De la barra lliure dels divendres als seminaris a Las Vegas, les piscines de boles, els ‘dimecres de whisky’ i les gimcanes amb ‘strippers’, Wiener desgrana amb tot luxe de detalls la cosificació i misogínia imperants a la vall de silici, on tothom espera fer-se ric sota la promesa d’un ‘pelotazo’. Literatura i emojis ¿Es pot escriure igual que s’està a internet? És a dir: saltant de link en link, amb gifs, emojis, mems i alertes que interrompen la conversa i la lectura, passant de moments d’absoluta i devastadora intimitat a d’altres de rialla col·lectiva i viral... Sí, es pot i un dels millors exemples és ‘Poco se habla de esto’ (Alpha Decay), de Patricia Lockwood, una novel·la que reflecteix amb agudesa, sensibilitat i humor tota l’estranyesa, la dissonància emocional i l’atordiment que genera la vida ‘online’. Finalista del prestigiós Booker el 2021, la protagonista és una cèlebre tuitaire (a la novel·la, Twitter és el Portal) famosa pel seu afilat enginy que viatja pel món fent xerrades, una mica com Lockwood, que un dia rep dos missatges de la seva mare: ‘Una mica malament’ i ‘¿Quan podries venir?’. També s’explica la història de la seva neboda, un nadó que va néixer amb la síndrome de Proteus. Un llibre sobre com col·lideixen el món real i el de les xarxes.

El més llegit