L’estiu revifa el fenomen del ‘cozy mistery’, la cara més amable del crim

La tercera novel·la de l’humorista australià Benjamin Stevenson comença així: «Tots en la meva família han matat algú [d’aquesta frase agafa el títol]. Alguns, els més eficients i productius, n’hem matat més d’un». Per la seva banda, ‘El código Twyford’, de la britànica Janice Hallett, ret homenatge a Enid Blyton alhora que convida a desxifrar un misteri exclusivament a base de gravacions d’àudio. Els dos autors, cada un amb les seves pròpies i enginyoses armes, abonen una tendència editorial que va començar a experimentar un ‘revival’ durant la pandèmia apel·lant a un lector que buscava evasió: el ‘cozy crime’, ‘cozy mistery’ o ‘cosy crime’, la variant ‘amable’ de la novel·la policíaca que agafa com a referent la Miss Marple d’Agatha Christie, bevent de l’era daurada del gènere, en els anys 20 i 30 del segle XX. L’arribada de l’estiu ha revifat el llançament de nous títols que s’afegeixen a aquest subgènere ‘acollidor’ del ‘noir’, en què regna el conegut com a ‘whodunit’ –el repte d’endevinar qui és l’assassí seguint, igual com el detectiu de torn, normalment aficionat, les pistes que deixa l’autor–, però la majoria busquen donar un nou impuls a les clàssiquesnovel·les enigma i d’estil Cluedo. Ja van obrir el meló, en la ‘rentrée’ del 2021, l’alemany David Safier –i la seva detectivesca ‘Miss Merkel’ (Seix Barral)–, la britànica S. J. Bennett –que a ‘El nudo Windsor’ (Salamandra) també va convertir en investigadora la reina Isabel II– i el còmic anglès Richard Osman –que va començar amb ‘El club del crim dels dijous’ (amb els seus avis ficats també a detectius; Espasa / Columna). La peculiar família mafiosa de Stevenson «Sentia que el món tenia tanta foscor que no volia afegir-ne més als meus llibres, així que vaig mirar amb afecte cap a l’edat d’or del crim. A mi, escriure un ‘misteri d’habitació tancada’ com aquest em va divertir i pot ajudar el lector a escapar-se una mica del món real, a riure i emocionar-se», explica Stevenson en entrevista des d’Austràlia. A ‘Tothom a la meva família ha matat algú’ (Planeta / Columna), que els productors de ‘Big little lies’ convertiran en sèrie per a HBO, congrega en un aïllat hotel de muntanya, on aniran apareixent cadàvers, els Cunningham, «grans triomfadors en el camp dels assassinats» i en realitat una família peculiarment mafiosa. Al protagonista, Ernie Cunningham, que escriu llibres sobre com escriure novel·les policíaques, la seva família li fa el buit perquè en el passat va denunciar el seu germà a la policia, acusat d’homicidi i que acaba de sortir de la presó. «Quan l’Ernie pensa en veu alta o parla al lector intentant resoldre el misteri, ¡en realitat soc jo, l’autor, resolent la trama jo mateix!», assenyala l’australià. A través de l’Ernie, trenca ‘la quarta paret’ i crea un joc metaliterari amb el lector, a qui li fa resums dels implicats i, ja en el pròleg, li detalla a quines pàgines trobarà les diferents morts. «Primer vaig pensar que molts anirien directament a aquestes pàgines, però sorprenentment, la majoria no ho fa. No passa res si hi salten, ¡jo vaig dissenyar el llibre així! Però sí que sembla que a la gent li agrada anar cap enrere un cop arriben a aquestes parts, per comprovar si faig trampes», diu divertit. Precisament perquè no fer trampes era un dels 10 manaments de la ficció detectivesca que Ronald Knox va fixar el 1929 per als autors des del Detection Club, de què van formar part Agatha Christie, Gilbert K. Chesterton i Dorothy L. Sayers. El mateix Stevenson escriu el decàleg a l’inici del llibre. «Però no s’han de seguir al peu de la lletra. Serveixen per escriure només la novel·la de misteri de ‘joc net’. L’Ernie sempre diu ‘la seva veritat’, apunta qui admet «disfrutar ideant mètodes creatius i diabòlics perquè els seus personatges es despatxin els uns als altres. Aquí, l’assassí, la Llengua Negra, fa servir una antiga tècnica de tortura persa». A part de la trama detectivesca, Stevenson transmet la idea que «hi donem massa importància a tenir la mateixa sang a les venes. L’Ernie aprèn a acceptar que el llaç invisible de la sang no és tan poderós com el fet d’envoltar-te dels que estimes per formar la teva pròpia família». L’homenatge a Enid Blyton A Janice Hallett, gràcies a l’aplaudida ‘La apelación’, ‘The Times’ la va batejar com «l’Agatha Christie del segle XXI». El 2021 va ser el segon debut de novel·la negra més venut després d’un altre ‘cozy crime’, ‘El club del crim dels dijous’ de Richard Osman, i n’està enllestint la versió televisiva. En aquesta novel·la resolia un assassinat a un petit poble a través de correus electrònics i whatsaps. El seu nou llibre, ‘El código Twyford’ (Ático de los libros), que acaba de guanyar el Book of the year: Crime and thriller award 2023, que atorga la revista britànica ‘The Bookseller’, també té un format narratiu inusual: s’hi succeeixen les transcripcions de 200 gravacions d’àudio fetes amb el mòbil d’un exconvicte desaparegut, Steven Smith, que arriben en mans d’un policia. «Durant molt de temps vaig ser guionista de cine i televisió i la meva feina amb el diàleg i amb correus electrònics, àudios, missatges... s’ha canalitzat a les novel·les. Això em permetia potenciar els personatges», explica l’autora durant la seva visita a Barcelona, i assegura que les seves novel·les són menys ‘amables’ i que tots els ‘cozy crimes’, com el cas dels seus, contenen «foscors, tot i que sense centrar-se en el ‘gore’ o desagradable i sí a resoldre el misteri». I el ‘seu’ misteri, més ben dit, el que el lector sap que Smith investiga gràcies als àudios, és la desaparició de la seva professora fa 40 anys durant una excursió escolar. Amb ella va compartir una novel·la d’una famosa autora infantil, Edith Twyford, que es creu que amagava pistes als seus llibres amb un misteriós codi. A través d’ella, Hallett ret «homenatge a Enid Blyton», l’autora de sèries juvenils com ‘Els Cinc’. Fascinada per tota mena de codis, fila molt prim amb el seu trencaclosques intel·lectual, la seva manera, creu, «de deixar una marca en el gènere», alhora que intenta alliberar-se de «les comparacions amb Agatha Christie evitant personatges estereotipats». I allà hi ha Smith, un home nascut en una família desestructurada, amb un passat delictiu, que avisa que és un mentider i marcat per la no-relació amb un fill de qui desconeixia l’existència. «És un supervivent amb bones intencions, que s’ha quedat sense opcions. Es planteja com hauria sigut la seva vida si hagués tingut educació». Hallett planteja com «la lectura és el catalitzador per sortir de la delinqüència. A Anglaterra, el 50% dels presos són analfabets i tenen dificultats per llegir o escriure. El coneixement els pot donar més oportunitats a l’intentar reinserir-se per aconseguir una feina i que no es vegin forçats a delinquir».

El més llegit