Alejandro Sanz, un bany d’èxits per deixar de confondre els seus fans

Mentre el Sónar cremava les naus a Fira Gran Via, no gaire lluny, una altra cita musical multitudinària: Alejandro Sanz, tornant a omplir el Palau Sant Jordi en la seva tornada a Barcelona després de quatre anys de la seva última visita (a l’RCDE Stadium, de Cornellà), i veient-se les cares amb uns fans que té una mica desconcertats des que, fa unes setmanes, es va confessar «trist i cansat» en les xarxes. Potser la processó vagi per dins, però ahir vam tenir un Alejandro pletòric i que va gaudir amb el seu combinat de fites d’ahir i avui. Però és temps de canvis per al madrileny, que estrena ‘management’ (retrobant-se amb un dels seus primers valedors, Iñigo Zabala), companyia discogràfica (Sony Music supleix Universal després d’11 anys) i color dels cabells (ros). Amb tot això, aquesta gira té aspecte de pulmó d’oxigen en temps d’impàs. Tot i que va començar el concert amb les paraules confessionals que obren el seu últim disc, Sanz («Soc el fill de María i de Jesús, el d’Alcalá i el d’Algesires»), el material intimista va quedar fora de focus al Sant Jordi. En lloc de defensar aquest àlbum amb una gira específica, potser de recintes de petit aforament, Sanz va tornar al de sempre, els grans xous, en què aquest cançoner queda extraviat. Sense presoners I aquí continua sent un primera espasa, com vam veure tot just sortir a escena amb ‘No es lo mismo’, tema que va conservar el seu ‘punch’ 20 anys després, amb els seus deixos cubans i la seva força urbana, i que va lligar amb ‘Todo lo que fui es lo que soy’. Banda àmplia i modulable, a punt per a l’aparell rock, la llatinitat percussora, el r’n’b sinuós amb cors huracanats. I les balades extrallargues, de ‘Mi marciana’ a ‘Desde cuando’. «No fem presoners, aquesta nit ho donem tot», va anunciar Sanz, recordant que era una nit en què es complien 25 anys del seu debut al Sant Jordi (en realitat, va ser un 19 de juny). Tot i que la seva veu es va mostrar en estat de revista, en moltes d’aquestes cançons no feia falta que s’esgargamellés: la tornada de ‘La fuerza del corazón’, de longitud prèvia a l’era TikTok, va recaure en el públic, adornant l’escena amb globus lluminosos. ‘Medleys’ trufats de tonades compartibles, desviacions ‘urban’ dominades per la banda i, sorpresa, Manolo García compartint un sentit ‘Quisiera ser’, i Niña Pastori a ‘Cuando nadie me ve’ i la seva rumba ‘Bon dia’, camí dels ‘hits’ més incontestables, ‘Corazón partío’ inclòs. Mentre decideix el seu pròxim pas, Sanz té un consistent catàleg de cançons amb què compartir les nits.

El més llegit