Ángel Molina va entrar d’un pèl al cartell de la primera edició del Sónar, el 1994. De fet, a la remesa inicial de ‘flyers’ del festival no hi figurava el seu nom. Sí en la segona. Molina era discjòquei resident de +KO, a Cornellà. La discoteca estava en una nau industrial gairebé contigua que acollia Ocho, un ‘afterhours’ al qual s’havia vist obligada a exiliar-se la música màquina barcelonina després del tancament per ordre municipal de Psicódromo, al Poblenou, per no pertorbar el descans dels atletes a la Vila Olímpica durant els Jocs de Barcelona-92. Molina punxava «una barreja de techno-trance i happy-hardcore», recorda. El músic electrònic Fermín Durán, habitual de +KO, li va preguntar una nit si no l’havien contactat del Sónar. Molina ni sabia que s’estigués gestant el Sónar, però li va faltar temps per informar-se’n i entregar a l’oficina de la mostra una ‘demo’ en casset del seu treball. El Sónar també va reaccionar ràpidament: contractat. La tira de sessions al festival després i convertit en valor internacional de la cabina, Molina tancarà l’escenari SónarPub diumenge a la matinada.