Share Festival: Dellafuente, mag total del barri al Fòrum

Feia massa temps que Dellafuente no trepitjava Barcelona. Una xavala, que no havia tingut temps material de veure’l en concert abans, plorava a primera fila ja quan es començava a intuir la seva presència, captivadora i transcendent com poques en la música (més enllà de l’urbà). Quatre anys després, la tornada del geni de Granada, mag total del barri i els seus racons, era el més esperat de divendres al Share Festival, que aquest dissabte celebrarà la seva segona jornada també al Parc del Fòrum. Després d’una etapa en què gairebé ell mateix es donava per mort, Dellafuente, que aquesta nit ha començat justament amb ‘Libertad y salud’, peça d’un àlbum (‘Descanso en poder’) venut com una espècie d’epitafi, ha tornat aquesta temporada als escenaris per recordar que la seva màgia mai s’apaga. Amb un espectacle rodó que incorpora la teatralitat, el videoclip continu, a partir de la presència d’un cos de ballarins/actors, un BMW i un ciclomotor sobre l’escenari, l’artista de Granada recrea la seva vida i la seva carrera, si és que en algun moment són coses diferents. Escenes de barri, les que treballen la seva música sincera i amb consciència: passa una senyora amb el carretó de comprar, es discuteix en el que representa ser un taller mecànic, es donen uns tocs a una pilota entre amics, d’altres piquen de mans mentre un toca la guitarra o es presencia algun furt. També hi ha un intercanvi d’algun tipus que acaba amb Dellafuente comptant bitllets recolzat en un cotxe. Potser per això que canta a ‘Dile’, segon tema de la nit i un dels seus clàssics: «Nunca en mi vida había pensado en ser cantanate; queríamos ser tos' narcotraficantes». Les composicions i els plans que es projecten estan ben resolts (per a algun joc de llums encara hi havia massa llum), com quan ell i els seus acompanyants s’asseuen per interpretar ‘La Recomellía’. Dellafuente barreja etapes però al seu públic li és igual: és fidel, lleial, entregat. Sense avisar, i després d’una primera dosi de reggaeton amb ‘Romea i Julieto’, va convertir el concert en una breu festa electrònica, amb ell a la taula de mescles junt amb el seu productor, Antonio Narváez. Va tenir temps, al final, d’una bateria de temes històrics, del rap (sempre amb aire flamenc) de ‘Corazón mío’ fins a ‘Guerrera’, abans d’endinsar-se en el seu últim i folklòric disc, ‘Lágrimas pa' otro día’. Com fent-se valer per a la rematada, la ‘performance’ el va fer seure per rebre un premi amb ‘Dime si con eso vale’. La cadenota la va lluir per a la festa amb una dotzena de persones saltant a l’escenari per celebrar amb el desig complert que relata ‘Pa’ mejor’. Ja sol a l’escenari, ‘Consentía’, una bonica declaració d’amor, va culminar l’encanteri infinit que només els mags coneixen. De Mushkaa a Hoke A primera hora, el festival el va obrir a ple sol l’enlluernadora Muhskaa, talent emergent d’increïble força i de fronteres difuses. La jove de 19, de carrera curta però ja amb la seva pròpia armada pel que s’ha vist avui, tan sols va interpretar cinc cançons que van servir d’aperitiu, però d’un primer tast que acabarà sent plat principal. Van passar també per l’escenari la dupla de creadors del que va ser segurament el millor disc de rap espanyol del 2022, Hoke & Louis Amoeba. Els valencians, lletres polides brillantment i produccions genials, van presentar aquest àlbum per emmarcar que és ‘BBO’. Una dosi de rap de pur parc programat entre la festa de la música urbana que oferia el Share Festival. Però Hoke, aliè a aquells impacients de, sobretot, Quevedo, esgotava un porro en menys d’un minut sense trontollar –també sobre aquesta èpica parlen algunes de les seves cançons–, per presentar aquesta obra generacional i olímpica –juga amb les metàfores contínues entre l’esport i la vida de barri senzill, humil, com ell– fabricada a parts iguals amb el productor Louis Amoeba. Més tard, de pont fins als plats forts de Dellafuente i Quevedo, que va tancar la festa, va destacar Saiko i la seva ‘Supernova’, aquella cançó que incorpora versos d’‘Un violinista en tu tejado’, de Melendi. La multitud, més de 17.000 persones (molt joves) van passar pel festival, van cridar la lletra d’una cançó publicada fa 15 anys, quan molts d’ells feien poc més que gargots.

El més llegit