Primavera Sound: 10 concerts que no t’hauries de perdre si vas al festival

Més enllà del cúmul de noms que sol atraure les mirades (aquest any, figures com Rosalía, Blur o Depeche Mode), el Primavera reserva moltes altres propostes d’alt interès artístic en el seu frondós cartell. Destaquem deu concerts amb perfils de delicatesen entre els més de 200 artistes que actuaran al Fòrum a partir d’aquest dimecres. PinkPantheress Dijous 1, 21.50 h (Plenitude). Entre el poc que es pot agrair a TikTok està el salt a la fama, a principis del 2021, d’aquesta cantant i productora britànica en la intersecció del bedroom pop amb gèneres de ball molt anglesos dels noranta, sobre tot jungle i 2-step. Les seves cançons rarament arriben als dos minuts, però es queden al cap per sempre. Qüestió d’intuïció melòdica i enginyeria rítmica de primera. Juan Manuel Freire Central Cee Dijous 1, 22.55 h (Ron Brugal). «I hope a trap boy’s your type (espero que un noi del trap sigui el teu tipus)», diu Central Cee a una noia a Obssesed with you. Dissimulant la rudesa amb to melòdic o dur i amb el rostre ocult, el jove raper londinenc, un dels ambaixadors del drill, és una d’aquestes estrelles cultivades amb els peus ben enganxats a terra, al carrer, i amb l’esquena recolzada en alguna cantonada per controlar el que passa per allà. Ignasi Fortuny Avalon Emerson & The Charm Divendres 2, 17.10 h (Ron Brugal). Fins no fa gaire, Avalon Emerson era coneguda per les seves aclaparadores sessions (sobretot) house i techno, però al seu primer àlbum, & The Charm, s’ha marcat una gran col·lecció de cançons dreampop amb la bellesa i suavitat de Cocteau Twins com a principal referent. De manera que no, no actua a la matinada, sinó en horari de tarda, decidida a cantar i acompanyada per una banda en tota regla J. M. F. Beth Orton Divendres, 2. 18.00 h (Auditori Santander). Aquesta anglesa es va obrir pas als anys 90 com a desperta cantautora neofolk amb pulsions electròniques (aquelles cites amb The Chemical Brothers) i reapareix ara amb un frondós àlbum, Weather alive, dominat per envoltants marees amb perfils de jazz i picades d’ullet als amics absents (Hal Willner, Andy Weatherall). Una tornada sonada, en hores altes, després de dues dècades d’absència a Barcelona. Jordi Bianciotto Julia Holter Divendres, 2. 19.30 h (Auditori Santander). Fa gairebé una dècada que el Primavera assisteix al desenvolupament d’aquesta artista audaç, creadora d’un cançoner arty amb vista a realitats paral·leles que traça ponts entre el pop i la música contemporània. Val la pena atendre els seus desafiaments estètics i intel·lectuals, plasmats en l’ambiciós Aviary (2018) i, aquest any, en la seva entesa amb Alex Temple i l’Spektral Quartet a Behind the wallpaper. J. B. Mura Masa Divendres 2, 01.00 h [ja de dissabte] (Boiler room). Hi ha un lloc en la immensitat del Fòrum en el qual l’escenari no és tradicional: és rodó i és (gairebé literalment) una olla bullint. Allà segurament es van veure en l’última edició del festival les imatges més eufòriques d’aquest festival. I aquest any, sense risc a equivocar-nos molt, tornarà a passar amb, entre d’altres, el ‘dj’ set de Mura Masa. L’escollit talent britànic de la producció és la millor excusa per ser partícip d’un bon caldo. I. F. Wednesday Dissabte 3, 18.05 h (Amazon music). En l’esplèndid «Rat saw god», la fórmula magistral de Wednesday (una base compositiva country-rock, un sotrac d’intensitat emo i molta boirina shoegaze empolvorada per sobre) sona millor, més rugent que mai. Hi ha sana inquietud per saber com colpejaran en directe «Bull believer», amb els seus canvis de sentit a l’estil Pixies, o «Chosen to deserve», himne confessional que ratifica Karly Hartzman com a cantant capaç de commoure sense necessitat d’exagerar. J. M. F. John Cale Dissabte, 3. 19.30 h (Auditori Santander). La llegenda el precedeix: cofundador de The Velvet Underground, autor d’obres magnes com Paris 1919 (1973) o el filopunk Sabotage/Live (1979), aquest gal·lès a Nova York sempre ha sigut capaç d’alternar registres extrems amb classe i inventiva. Torna amb un disc destemprat, Mercy, en el qual s’apiada de la humanitat en un cançoner de matinada narcòtica amb records a Nico i Bowie. J. B. Laurie Anderson Dissabte, 3. 21.30 h (Auditori Santander). Amb l’àlbum Big science (1982) i la veu en vocòder d’O Superman, aquesta novaiorquesa d’Illinois es va proclamar gran dama de les avantguardes, fonent la noció pop amb la performance multidisciplinària no exempta d’accents polítics. Un dels temes d’aquell disc, Let X=X, dona títol a la seva actual gira, que la porta acompanyada per una banda de jazz heterodoxa, Sexmob, sortida de la Knitting Factory. J. B. Tokischa Dissabte 3, 22.10 h (Plenitude). La devastadora Tokischa, una incontrolable força de la natura provinent de la República Dominicana, va aparèixer sense demanar perdó i molt menys permís per situar el ‘dembow’ en el centre de la música llatina. El gran públic la va conèixer per la seva col·laboració amb Rosalía (Linda), però la seva figura, tremendament explícita, és tan especial i transcendent que fins i tot Madonna li va trucar per fer el remix de Hung up i per a algun petó. I. F.

Primavera Sound: 10 concerts que no t’hauries de perdre si vas al festival

Una selecció de propostes més enllà dels grans noms a les quals val la pena prestar atenció

Guia de festivals d’estiu a BCN i Catalunya: grups, dates i preus

El Primavera Sound obre la seva edició més desafiadora sense pensar en rècords

¿A què va la gent a un festival de música?

El més llegit