Mor Tina Turner, invencible força de la natura

‘Nutbush city limits’ (1973) va ser una cançó determinant en la carrera de Tina Turner. En primer lloc perquè la va firmar ella. I en segon lloc perquè a cavall de l’estratosfèrica producció (solo de sintetitzador Moog, clavinet, guitarres ultratractades) d’Ike Turner va ser un èxit. Segur que els rèdits autorals d’aquest número autobiogràfic sobre el seu lloc de naixement, una pedania de l’estat de Tennessee, la van ajudar a deixar plantat el seu marit tres anys després. Ike era un tipus de la mena de Phil Spector, és a dir, un maltractador, i també com Spector un as musical. L’impossible va passar: Tina va renéixer als 45 anys com a diva amb passat amb l’àlbum ‘Private dancer’ (1984), apoteosi de l’era MTV. Moraleja: mai menyspreïn els crèdits d’una cançó ni la independència econòmica. Tina Turner va morir aquest dimecres als 83 anys a la seva casa a Küsnacht, Suïssa, després d’una llarga malaltia, va informar el seu representant. Tina Turner, Anna Mae Bullock de nom baptismal, va néixer el 26 de novembre de 1939 a Nutbush, un llogaret amb «un únic cavall», segons la lletra de ‘Nutbush city limits’. Casament a Tijuana Ike Turner, la cançó del qual (no acreditada al seu nom: de nou la importància dels crèdits) ‘Rocket 88’ passa per ser la primera de rock and roll, la va descobrir en un club de Saint Louis (Missouri) el 1957, quan ella tenia 17 anys. Poc després es van casar a Tijuana, Mèxic. Ike va edificar entorn de Tina un espectacle atòmic, amb la cantant acompanyada en les rutines de ball i els cors per les canviants Ikettes. De les Ikettes sortiria P. P. Arnold, que gravaria dos àlbums per a Immediate, el segell d’Andrew Loog Oldham, el mànager dels Rolling Stones, ‘The first lady of Immediate’ (1967) i ‘Kafunta’ (1970). Ho sàpiga Beyoncé o no ho sàpiga, en Tina Turner i les Ikettes hi havia l’embrió del seu xou. En format salvatge, això sí. Però Ike i Tina feien rhythm and blues, música negra, i crua a més, de manera que eren en un gueto musical. Fins que Phil Spector, llavors rei Mides del pop, els va gravar, prescindint olímpicament d’Ike excepte per utilitzar algunes de les seves composicions, l’àlbum ‘River deep-mountain high’ (1966). No va ser el tema titular l’èxit de tots els èxits que el megalòman Spector esperava que fos, però sí que va ser un èxit prou gran perquè els Rolling Stones contractessin Ike & Tina Turner com a teloners de la seva gira britànica d’aquell any. O sigui, un èxit bastant gran. Mick Jagger va aprendre la tira dels moviments escènics de Tina. Gir rocker La parella va veure que el negoci estava en fer el salt al rock, música per a blancs, i en termes rockers va anar amplificant el seu espectacle, que assoliria el zénit amb una versió de ‘Proud Mary’, de Creedence Clearwater Revival. Tina va interpretar la Reina de l’Àcid a la pel·lícula ‘Tommy’ (1975), adaptació audiovisual de l’òpera rock de The Who. La gota que va fer vessar el got dels abusos verbals, físics i laborals d’Ike sobre Tina va caure el 1976. La cantant se’n va anar amb el mínim (i els ‘royalties’ de ‘Nutbush city limits’), va fer una llarga travessia del desert i contra tot pronòstic va ressuscitar el 1984 amb l’esmentat ‘Private dancer’. L’àlbum va ser una exhibició de poder de la indústria discogràfica i l’MTV, que van convertir una força de la natura oblidada en una superestrella ferida. El cert és que el relat que es va crear entorn d’ella s’ajustava bastant a la realitat, i això es nota. El món va aplaudir amb ganes la Tina renascuda d’un infern. El seu paper a ‘Mad Max: más allá de la cúpula del trueno’ (1985) va reforçar la imatge de supervivent i la pel·lícula biogràfica ‘What’s love got to do with it’ (1993) va culminar una jugada pop en la qual la intèrpret va mantenir uns estàndards de fidelitat més que dignes en els seus ferotges orígens. El 1995 va gravar el tema principal de la pel·lícula de la saga James Bond ‘Golden eye’. Després de la gira de 2008-2009, es va retirar del món de l’espectacle. Budisme «La història de la Tina no és la d’una víctima sinó la d’un triomf increïble», va escriure Janet Jackson a la revista Rolling Stone. El musical ‘TINA’ ho reafirma. Tina es va casar amb l’executiu discogràfic alemany Erwin Bach i amb ell, entregada al budisme, va viure retirada a Suïssa fins al final dels seus dies. Les tragèdies familiars no van aconseguir que tornés a exposar-se a la llum pública. El 2018 el seu fill gran, Craig, es va suïcidar als 59 anys. I el seu fill petit, Ronnie, va morir el desembre passat. Tina Turner va ingressar en el Rock And Roll Hall of Fame el 2021. Una mica tard, la veritat, per a una dona que no només va ser la bomba sinó que va encunyar una versió primerenca de l’empoderament femení.

Mor Tina Turner, invencible força de la natura

La cantant mor als 83 anys després de protagonitzar una història insòlita dins de la música popular moderna: va renéixer als 45 anys com a estrella planetària quan ningú la recordava

Multimèdia | 10 pioneres del poder femení en el rock

Mor Tina Turner: cinc cançons essencials entre un miler

Coldplay dedica el seu primer concert a Barcelona a «the beautiful Tina Turner»

El més llegit