Mancava del ‘sex appeal’ de Jagger o Bowie i en escena, assegut al teclat, veia limitada la seva desimboltura com a estrellapop, però Elton John se les va apanyar al seu dia per sobresortir amb el seu catàleg de tonades (en tàndem amb el lletrista Bernie Taupin), ja fossin ‘sad songs’ o números per al ball sota la bola de miralls, amb ànima d’‘entertainer’ i un punt d’extravagància. Tot això arriba a la seva fi, però l’espectacle ha de continuar brillant fins a l’última escena, i així va ser aquest dilluns en el primer dels concerts de comiat al Palau Sant Jordi, plens d’emocions barrejades.
Èxits d’una era
Elton John, dolç i vibrant melancolia en el seu comiat de Barcelona
El músic va oferir un concert generós i emotiu, i es va endinsar en el seu repertori dels 70, en la primera de les seves dues nits al Palau Sant Jordi, enquadrades a la gira d’adeu als escenaris. Després dels ajornaments pandèmics, va celebrar «ser per fi aquí després de tot aquest temps».
Temes:
El més llegit
- L’ajuda de 115 euros al mes que ja pots demanar a la Seguretat Social
- Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»
- Les pluges a Catalunya deixen els pantans per sobre del 18%
- El futur hospital del Vallès Occidental crearà un barri
- "No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"