L’anàlisi dels cartells a la presidència de Madrid, per Patrycia Centeno

Sí, només ha passat una setmana des que va començar oficialment la campanya electoral i a tots ens sembla que han transcorregut segles des d’aleshores. Però lluny de sentir promeses que parteixen amb el segell d’incomplertes és molt més entretingut observar com es presenten. Tot seguit, la segona part d’anàlisi no verbal dels cartells electorals, aquesta vegada dedicada als candidats a presidir la Comunitat de Madrid. Va, ja només queden 10 dies perquè comencin amb la precampanya de les generals del desembre. ¡Sort! PP Emulant l’estratègia cromàtica de les seves dues antecessores en el càrrec (Aguirre i Cifuentes), Isabel Díaz Ayuso sap quan s’ha de vestir de vermell (americana i top) i blanc (fons) per representar els colors de l’ensenya madrilenya. És una bona manera de protegir-se de les crítiques, perquè si et vesteixes de bandera sempre pots dir que no t’ataquen a tu, sinó que van en contra de Madrid... Ja en blau PP, el lema de campanya anuncia que la candidata popular en té «ganes». Tot i que al cartell no sembla tan enganxós com la cançoneta creada per a la campanya («Ganas, ganas de Madrid, tú ganas...» i l’espetec de dits); la grafia de l’A que coincideix amb la d’Ayuso (ja utilitzada en el cartell de fa dos anys) està ben resolt. Tot i que miri cap enfront (present), el seu cos està girat a la dreta (passat). Postura conservadora, ¿què volen? Més Madrid A més de ser el color de l’esperança, el medi ambient i de Més Madrid, la tonalitat de verd que tenyeix el fons i la samarreta de Mónica García ens recorda la seva professió (metge) i una de les seves màximes croades: defensar la sanitat pública. Tot i que no apareix el seu cognom i es queden només amb el seu nom (Mónica) per anotar proximitat (de tu a tu), el retrat de la candidata el trepitja, i en canvi «presidenta» passa per davant (abans el futur càrrec que la persona). Els seus trets facials són durs i si bé somriu amb els ulls, la ganyota de la boca és tensa i no aconsegueix suavitzar la seva imatge (intentin tapar la boca i després facin el mateix amb els ulls, veuran que cada gest va pel seu compte). El pentinat de la seva melena en pla senyora és excessiu per a qualsevol, però més per a ella que advoca per la naturalitat. PSM Es van carregar Ángel Gabilondo per avorrit i peix bullit (llegeixi’s perquè el seu equip no va saber vendre un home educat, format i que era un senyor) i posen Juan Lobato, amb l’ego presidencial de Pedro Sánchez en format Hacendado i amb les celles de Zapatero... Lobato és l’únic aspirant home a la presidència de la Comunitat de Madrid el 28M. Però si amb això els socialistes pretenien diferenciar-se, doncs no serà pas així. Fins i tot ell mateix ho ha d’intuir perquè aquest serrar el llavi amb cara de resignació diu molt. Tranquil, Lobato, «‘Madrid da para tod@s’». Alguna cosa caurà. VOX Pel que sigui, han reciclat el fons del cartell de les eleccions del 2021. Així com el verd pot transmetre esperança, natura, ciència...; si canvies el to modifiques també el significat. I el verd utilitzat per Vox és evident que no és el de Més Madrid, només faltaria. De vegades és més militar i de vegades, com en aquest cartell, és més contaminació, verí o el cutis de la bruixa dolenta de l’Oest. Rocío Monasterio amb el rostre ben net gràcies a una cua somriu mirant al centre (present); però, a diferència d’Ayuso, el seu cos es dirigeix cap a l’esquerra (futur). Perquè pot ser que la ultradreta sigui dolenta, però en estratègia comunicativa no són tan tontos com alguns pensen. Podem ¿És de Podem? Fons morat. ¿És feminista? Brusa malva. Per què complicar-se més l’existència van pensar a Podem... Però si grates (i no cal ser arqueòleg, només buscar «brusa malva dona» a Google) t’adones que Alejandra Jacinto apareix amb una peça de Mango. I, tot i que Podem gairebé sempre ataqui Inditex i Amancio Ortega per ser el més poderós representant de l’imperi ‘fast fashion’, Isak Andic i la firma catalana ‘low cost’ tampoc compleix amb els principis ecosocialistes que des de fa dècades l’esquerra suposadament va abraçar. Però així es presenta la formació morada: critica una cosa i després, quan li convé, la llueix. «Valentia per transformar», diu el cartell de Jacinto. Estèticament, ni que ho juri...

El més llegit