Hélène Carrère, premi Princesa d’Astúries: «Només hem construït l’Europa dels mercats i el consum, no la de la cultura»

Hélène Carrère (París, 93 anys) és un dels grans referents intel·lectuals de França. Dirigeix, des del seu càrrec de «secretari perpetu» de l’Acadèmia Francesa i manté una carrera política i intel·lectual molt lligada a la construcció d’Europa. El seu llibre de 1978 ‘L’Empire Eclaté’ (‘Esclata l’Imperi’) va preconitzar la caiguda de la Unió Soviètica i es va convertir en un clàssic de la historiografia contemporània sobre Rússia. Descendeix d’una casa aristocràtica de Geòrgia, els Zourabichvili, i sobre aquests assumptes familiars el seu fill, el també premi Princesa Emmanuel Carrère, va escriure, no sense disgust i polèmica amb la mare, ‘Una novel·la russa’. Loquaç, animada i feliç d’haver rebut el premi Princesa d’Astúries de Ciències Socials del 2023, Hélène Carrère d’Encausse atén per telèfon des de París a La Nueva España. Enhorabona pel premi i el seu treball a l’Acadèmia. Soc feliç. ¿Com va rebre la notícia, quines van ser les seves primeres sensacions? Havia sigut informada abans que era a la llista de finalistes i m’havien preguntat si aniria a recollir-lo en cas d’obtenir el premi. Per mi ja era un honor ser finalista i no creia que me’l donessin. Per això, quan em van trucar per dir-me que havia guanyat no m’ho creia, em vaig quedar totalment commocionada. Sé que és un premi molt prestigiós, entenc el que representa i què suposa per a la cultura espanyola. És un regal excepcional. El jurat ha dit que vostè és «una de les personalitats més brillants del pensament europeu contemporani»... Ah, això no ho sabia. Sí, això han dit. I volíem preguntar-li, ¿què significa per a vostè Europa en aquest moment de la història? Europa sempre és un somni. Jo vaig créixer amb les dues Europes, amb una Europa dividida i amb el somni de la reconstrucció. Com a estudiant, vaig viure per Europa, aquest va ser el meu ofici, i després de la caiguda del mur de Berlín vaig acompanyar la reconstrucció europea. Però per mi Europa ha de ser l’Europa de la cultura, i això no s’ha aconseguit. Només hem construït una Europa del consum, dels mercats. Espero veure una Europa veritable, una Europa cultural. Comencem amb l’economia i ens oblidem de la cultura. ¿Espanya i Rússia caben en aquesta mateixa idea d’Europa? Evidentment. Europa és Rússia, i parlant d’Espanya tenen molt a veure. Les dues són cultures de la transcendència. El que és evident és que no podem aturar la frontera d’Europa a la frontera amb Rússia. Culturalment és un país d’Europa, tant com França o Espanya. Ara mateix, amb la guerra, la sensació és terrible, però tinc l’esperança que podrem reconstruir-nos. Si no estem units, si dividim Europa, quedarem a la deriva de la nostra decadència. Però soc optimista, sortirem de la guerra i reconstruirem la nostra cultura. El 1978 va predir el final de l’URSS a ‘L’Empire eclaté’. ¿Com contempla, en 5, 10 anys, l’evolució de Rússia? L’evolució de Rússia ha de ser europea. El poble rus i la resta dels països, la Xina, tots, hem de sortir de la guerra i començar a reconstruir. És important construir un sistema de seguretat europeu viable. No ho vam fer després de la Guerra Freda i va ser un error, perquè no era el final de la Història, com es va dir. Per això ara s’ha de parar la guerra l’abans possible. No vam aconseguir res amb el Tractat de Versalles, no vam aprendre la lliçó. Ara és el moment de construir l’espai de seguretat d’Europa. ¿Li semblo massa optimista? No, està bé aquest objectiu. És el que sempre he defensat, també quan vaig ser al Parlament Europeu. ¿I la relació entre França i Espanya? No sempre ha sigut bona. Són moments difícils. Vivim una època en què ningú reflexiona raonablement i tots estem en l’emoció. Hem de parar. Parli’m de l’Acadèmia de França de què vostè és «secretari perpetu». ¿Què ha de fer per la llengua francesa? És una institució que té quatre segles, la va fundar Richelieu amb la idea de crear un espai al voltant de la llengua i del rei, aquest era el rol de l’idioma per a la creació de França. Avui la llengua continua sent un instrument de desenvolupament, oferim solucions i respostes per ajudar al progrés. Passa el mateix amb la Real Academia Española, que va tenir l’honor de visitar. És una acadèmia seriosa. Li he de preguntar per Emmanuel Carrère i per la singularitat que per primera vegada dos familiars, mare i fill en aquest cas, tindran un premi Princesa d’Astúries. ¿Com afronta aquesta situació? Aquest premi és encara més emocionant pel fet que el meu fill l’hagi rebut abans. De fet, hi aniré amb ell, ja l’hi he comunicat al Rei, que m’ha felicitat. Poder-lo recollir amb el meu fill és un reconeixement extraordinari, tinc una gratitud extrema cap a la Fundació Princesa d’Astúries. No puc estar més encantada.

Hélène Carrère, premi Princesa d’Astúries: «Només hem construït l’Europa dels mercats i el consum, no la de la cultura»

«El premi que m’han atorgat és encara més emocionant per haver-lo rebut abans el meu fill, que m’acompanyarà a recollir-lo»

El més llegit