La gran guia de 'Fast & Furious': totes les pel·lícules de la saga

Lo que va començar com un 'thriller' gairebé modest, de pressupost mitjà, ha devenido en l'última dècada una franquícia cada vegada més gran, ràpida, rotunda, amiga de l'impossible, gloriosament conscient de les seves altes cotes de deliri. Ni siquiera el cel és el límit: l'horitzó no tan llunyà podria ser l'espai exterior, segons ha comentat el guionista habitual Chris Morgan. Davant l'estrena, aquest dijous, de 'Fast & Furious 8', repasamos l'evolució de la saga a través dels seus llargmetratges (i, por supuesto, els seus dos curts, per ser exhaustius). A TODO GAS Rob Cohen, 2001 A todo gas va ser un inesperat èxit de taquilla: va costar 38 milions de dòlars, però en va recaptar 200 a tot el món. Realment, i vist avui amb perspectiva, l’equació era imbatible: carisma irresistible dels guapos al volant (Vin Diesel, Paul Walker, Michelle Rodríguez i Jordana Brewster), grans temes rap de Ja Rule, DMX i R. Kelly, i, naturalment, el destacat i turboalimentat món del túning, amb els seus cromats, els seus derrapatges i les seves tones d’òxid nitrós. Aquí, Walker és Brian O’Conner, policia de l’FBI que s’infiltra en el món de les carreres il·legals per intentar acabar amb l’imperi de Dom Toretto (Diesel). 2FAST 2 FURIOUS. TURBO CHARGED PRELUDE Philip Atwell, 2003 A todo gas acabava amb la fugida de Toretto gràcies al fet que l’agent O’Conner feia els ulls grossos. Aquest curtmetratge sense diàlegs de poc més de sis minuts, publicat com a extra en algunes edicions de DVD, servia de nexe d’unió amb la imminent seqüela, A todo gas 2. A la peça, un O’Conner en recerca i captura per haver deixar escapar Toretto viatja des de Los Angeles per tot el país fent-se d’or en carreres il·legals. Després de la inevitable però casta trobada amb una noia que l’ajudarà a fugir de la policia, el nostre heroi arribarà a Miami disposat a refer la seva vida fora de la llei. A TODO GAS 2 John Singleton, 2003 Malgrat el seu èxit a taquilla, la saga perdia Rob Cohen, Vin Diesel (que van decidir crear la seva pròpia sèrie d’acció, xXx), Michelle Rodríguez i Jordana Brewster. Tot el pes requeia, doncs, en Paul Walker que, en companyia de Tyrese Gibson i Eva Mendes, va ser capaç que aquesta segona entrega no només satisfés l’exigència del fan, sinó que també rebentés la taquilla. Aquí, l’exagent O’Conner, fugit de la llei, haurà d’intentar capturar el despietat narcotraficant argentí Carter Verona (Cole Hauser) perquè li siguin perdonats els seus delictes. A TODO GAS: TOKYO RACE Justin Lin, 2006 La més estranya de totes les pel·lícules de la sèrie, per a molts la pitjor, ubicada fora del temps i de l’espai: no queda ningú del repartiment original, l’acció es trasllada al Japó i, tot i que és la tercera entrega, cronològicament estaria ubicada entre la sisena i la setena. Exaltació de la difícil tècnica del derrapatge drift, situa el jove Sean Boswell (Lucas Black) en el món de les carreres il·legals de Tòquio, entre llums de neó i la sempre inquietant presència de la yakuza. El final ofereix un fabulós cop d’efecte: la reaparició de Toretto (Diesel) que obria les portes al seu retorn a la sèrie. FAST & FURIOUS 3.5: LOS BANDOLEROS Vin Diesel, 2009 Segon curt de la sèrie, Fast & Furious 3.5. Los bandoleros se situa entre el final de la primera entrega i el principi de la quarta. Dit d’una altra manera: ens relata en 20 minuts què ha fet Toretto (Diesel) des que O’Conner (Walker) la deixés fugir al final d’A todo gas. Ambientat a la República Dominicana, amb presència de Michelle Rodríguez, Don Omar i Tego Calderón, el curt (extra en algunes edicions de Blu-ray i DVD) explica les raons per les quals la quarta entrega comença amb el gran robatori de gasolina a un comboi de camions a càrrec de Toretto i els seus col·legues. Cercle, per fi, tancat. FAST & FURIOUS: ENCARA MÉS RÀPID (A TOT GAS 4) Justin Lin, 2009 Torna el repartiment de la pel·lícula original, però també, per insistència de Lin, el personatge de Tokyo Race encarnat per Sung Kang: Han Seoul-Oh, company de negocis de Takashi, el dolent d’aquella. Com que (espòiler) moria en aquella pel·lícula, s’entén que la quarta entrega és una preqüela de la primera; l’acció de Tokyo Race succeeix realment després de la sisena. Toretto i O’Conner s’enfronten, però després lliguen llaços, en una entrega d’imaginari que voreja la ciència-ficció i banda sonora de reggaeton avançat. La serietat inicial començava a cedir pas a l’autoparòdia. FAST & FURIOUS 5 Justin Lin, 2011 Quan l’absurd entra per la porta, la tristesa salta per la finestra. I l’espectador sense prejudicis només pot aplaudir per la falta d’escrúpols. A més, Fast & Furious 5 introdueix la idea que cada entrega podria pertànyer a un subgènere diferent: aquesta és una pel·lícula de robatoris en la línia d’Ocean’s 11. L’Hernan Reyes de Joaquim de Almeida no serà el dolent més interessant de la saga, però hi ha un altre enemic, l’agent Hobbs (Dwayne Johnson), sobrecarregat de carisma. Arrodonint la jugada, inesperades sondes d’emoció: vegeu les reflexions sobre paternitat i família dispersades pel guió. FAST & FURIOUS 6 Justin Lin, 2013 Leticia Ortiz (Michelle Rodriguez) torna d’entre els morts per enfrontar-se a puny descobert a Gina Carano –exestrella de les arts marcials mixtes i heroïna de la gloriosa Indomable de Steven Soderbergh– en ple metro de Londres. The Rock se suma al clan. Luke Evans dona vida a un dolent, Owen Shaw, temible com pocs a la franquícia. Vin Diesel propina el que podria ser el millor cop de cap de la història. ¿Què es pot objectar? Simplement res: Fast & Furious 6 és una pel·lícula perfecta, segons Lin, sota la influència de l’expert en cine coral Robert Altman; són 13 personatges que administra amb mestria. FAST & FURIOUS 7 James Wan, 2015 Encara que ja havia rodat un eficaç thriller de vigilant clandestí, Sentència de mort, hi havia certs dubtes sobre com es defensaria James Wan, expert en terror, dins dels marges de l’acció pura. També sobrevolava aquesta entrega, arruïnant la festa, la mort de Paul Walker durant el rodatge, i inquietava que hagués sigut ressuscitat artificialment en algunes parts. Però Fast & Furious 7 va resultar ser, potser, el punt culminant de la saga fins avui, un espectacle hiperbòlic no exempt de fortalesa moral. Aquell gran final –els camins d’O’Conner i Toretto es bifurquen, fos en blanc– sembla obra de Clint Eastwood. FAST & FURIOUS 8 F. Gary Gray, 2017 De la primera entrega de Fast & Furious, A todo gas, realitzada el 2001, ja només queden Vin Diesel i Michelle Rodríguez. Aquí es traeixen, o això sembla, però segueixen sent l’eix d’una sèrie d’acció voluptuosa i tecnològica (que va començar sent només una sèrie de films amb cotxes) que pel camí ha perdut el seu altre puntal, l’actor Paul Walker. Dos altres durs amb més talent per al thriller d’acció (Jason Statham) o l’autoparòdia (Dwayne The Rock Johnson), així com el sempre solvent Kurt Russell com a hereu de la sèrie B de John Carpenter s’han anat incorporant a la sèrie, i aquí disfruten de gairebé tant protagonisme com l’impertorbable Diesel, que no pestanyeja ni quan condueix el cotxe a reacció ni quan abraça tendrament la seva nòvia. En la vuitena entrega de la saga s’enfronten a una terrorista cibernètica a qui Charlize Theron procura un homèric excés de maldat i perversió. I tot pel fill de Diesel, un noi que s’ho passa pipa escoltant música amb els auriculars mentre altres el defensen a trompada neta. Hi ha dos moments realment brillants. Un afecta un submarí atòmic que persegueix sota el llac gelat els protagonistes en els seus bòlids, i emergeix d’entre el gel com un Moby Dick melvillià carregant contra el vaixell balener del capità Ahab. L’altre, molt original, se centra en el control que la ciberterrorista exerceix sobre els cotxes a la ciutat: els automòbils, descontrolats, sense que els conductors hi puguin fer res, corren pels carrers, xoquen entre si o es llancen des de dalt de tot d’un pàrquing. Són els cotxes zombi, una excel·lent idea posada en escena per F. Gary Gray per la qual val la pena donar un cop d’ull a l’últim jaló d’aquesta llarguíssima i impressionant sèrie.

La gran guia de 'Fast & Furious': totes les pel·lícules de la saga

En ocasió de l'estrena de 'Fast & Furious 8', repassem l'evolució de la sèrie d'acció a través dels seus 8 llargmetratges i, és clar, els seus 2 curts

El més llegit