Entro a Luz de Gas per anar a veure actuar un grup de joves entusiastes anomenat Self Destruction, que toca (molt bé) una mena de jazz-funk lliurepensant i el teclista del qual, Eloi Compte, és fill d’uns amics, i topo amb Lluís Cabrera, l’històric factòtum del Taller de Músics. El veig en aquest estat tan natural en ell, barreja d’excitació i enuig simpàtic. «¡Aquests nois són millors que la banda de Springsteen, cal fer-los cas!», rondina, i afegeix un elogi de les noves generacions de músics, que es recolzen mútuament i «van als concerts dels altres músics».