¿Com arriba a convertir-se un en un escriptor nord-americà? No existeix un pla, més enllà d’escriure en anglès i d’haver-se deixat impregnar de les obres mestres del cànon literari nord-americà. Malgrat el seu nom, Hernán Díaz (Buenos Aires, 1973) se l’ha acabat percebent allà com un dels seus. No importa que naixés a l’Argentina, que el seu castellà sigui del tot de Buenos Aires i que l’exili dels seus pares el fes créixer a Suècia. Aquest professor de literatura a Colúmbia es va donar a conèixer amb l’extraordinària ‘A lo lejos’, un ‘western’ metafísic, i ha redoblat l’aposta amb ‘Fortuna’ (Anagrama / Periscopi) que va optar al Booker. La novel·la es construeix com una espècie de cub de Rubik literari que reuneix quatre versions diferents, i en ocasions oposades, d’una mateixa història, el retrat d’un poderós magnat de les finances que va saber capejar i lucrar-se amb el Crac del 29. Un ‘Ciutadà Kane’ que a ulls dels lectors acaba convertit en una espècie de Màgic d’Oz.