‘La banda del pati’: el perquè de l’auge de la música urbana en català (¿i de la llengua?)

«¿Algú català per aquí?». La pregunta és freqüent les últimes setmanes a TikTok, la plataforma que crema balls i cançons a la velocitat d’encendre un llumí. Si hi ha sort amb l’algoritme, és clar. La pregunta en qüestió va relacionada a un tema de The Tyets, duo del Maresme, anomenat ‘Coti x Coti’ que s’ha propagat virulentament per la plataforma, sobretot, després que la ‘influencer’ Dulceida la ballés (després d’ella ho han fet moltes més). Una cançó en català que fusiona una base de reggaeton amb –atenció– la sardana i que des del seu llançament, fa més de dos mesos, ja ha generat 4 milions de reproduccions a Spotify i el seu videoclip, 1 milió a Youtube. Unes xifres importants per a una peça originada en la música urbana en català, una escena que està vivint un auge i que té en ‘Coti x Coti’ la seva màxima evidència. Un creixement que va més enllà de Catalunya, com indica clarament, per exemple, TikTok. «Hem traspassat fronteres. Veiem que hi ha molta gent que diu que està aprenent català amb la nostra música», comenta Oriol de Ramon, la meitat de The Tyets (l’altre integrant és Xavi Coca), que explica que, com a poc, s’ha duplicat el número de gent que els escolta des de Madrid (segons les dades que proporciona Spotify als artistes). «Estem en uns números equiparables als d’un artista de Madrid que ho està petant, i nosaltres en català», presumeix el cantant. «Hi ha molta gent que diu que està aprenent català amb la nostra música» The Tyets Punta de l’iceberg El grup de Mataró (tots dos nascuts el 1998) es troba ara a la punta d’un iceberg compost per moltes altres bandes o artistes i que s’ha anat formant amb els anys. Des dels pioners del trap en català, Pawn Gang, fins a l’ara televisiu Lildami o la banda 31 FAM. «A Catalunya sempre hi ha hagut escenes: el rock català, el mestissatge... I tothom s’estava preguntant quina seria la següent escena que vindria», apunta De Ramon. Insinua així que la seva, la urbana, sembla ser la següent a consolidar-se amb integrants com Flashy Ice Cream, Figa Flawas,Mushkaa o Julieta, assenyalada esperança pop. Tots conformen ‘La banda del pati’, com s’han autoanomenat de manera graciosa després que tots col·laboressin en l’últim disc de The Tyets, ‘Èpic solete’. «Som tots joves, ens ho fem tot nosaltres, tenim tarannàs similars... Es tracta de fer créixer el grup, entre tots ens ajudem», reconeix De Ramon. «Estem creant una xarxa, entre nosaltres ens anem movent, compartim els ‘trends’ de TikTok...», comenta Xavi Cartanyà, productor de l’ascendent duo Figa Flawas. L’èxit de ‘Coti x Coti’ ha coincidit amb el d’una enganxosa «batxateta catalana» –concepte que frega l’oxímoron– obra d’aquest grup de Valls, anomenada ‘Mussegu’. Una batxata en català que també ha multiplicat l’interès per l’escena urbana. «Està arribant a molta gent que, en general, no sentia música en català, i això ens mola», assenyala Pepe Velasco, la veu de Figa Flawas, que explica que es troben en uns mesos «de transició» per «fer el pas a poder viure d’això». Una cosa gens fàcil al cantar en català, diuen, amb molta dependència de «les festes majors de Catalunya». Per la seva banda, The Tyets –ja amb cinc anys de carrera– exposen que la seva intenció és «continuar tocant aquí, però també anar a buscar el circuit de festivals espanyols en què pugui encaixar la nostra música». «I crec que la manera d’entrar-hi és anar a Madrid i vendre entrades», afegeix De Ramon, que insinua que estan treballant en diversos concerts a l’estranger. Nous aparadors El creixent interès en l’escena urbana catalana es pot veure també, per exemple, en el naixement del Festival Strenes Urbana –divisió a la recerca d’aquest nínxol del Festival Strenes–, que se celebra el cap de setmana vinent a Barcelona. També Òmnium, entitat referent en la defensa de la cultura i la llengua catalana, ha apostat per molts d’aquests joves artistes per a la segona edició del festival Límbic, que aquest cap de setmana ha reunit 20.000 persones a Sitges. Un certamen que, en paraules del seu president, el filòsof Xavier Antich, és «la gran intervenció cultural per part d’Òmnium en l’àmbit de la gent jove». Un festival que va néixer per defensar i promoure la llengua catalana, un element clau per a la cohesió social, segons exposa el president de l’entitat. I és que el català es troba en un evident retrocés en el seu ús social, com va indicar aquesta setmana una enquesta de l’Ajuntament de Barcelona, que assenyalava que estava en mínims històrics a la capital. En aquest context, Antich assenyala precisament aquests grups com una de les eines per revertir aquesta situació. «Volem incidir en els parlants clau per al futur de la llengua, que són tres: nens, joves i nous parlants. I Límbic va dirigit a ells. I els referents són vitals per això», apunta el president d’Òmnium, que assenyala que hi ha tres àmbits estratègics que tenen un impacte «massiu a l’hora de revertir les dades alarmants»: «el món audiovisual, l’esport i la música». La música com a instrument ‘Coti x Coti’ (de ‘cotilleo’, xafarderia) i ‘Mussegu’ (de mossegar) són dos títols que expliquen per si mateixos com utilitzen aquests grups el català, una cosa que ha generat certa controvèrsia en alguns sectors. Per ordre. The Tyets: «Escrivim de la manera que ens expressem, no ens ho inventem nosaltres, són coses que utilitzem cada dia. Estem creant art, que tampoc ha de ser normatiu. L’objectiu és que la gent senti música i si és en català, millor». En la mateixa línia estan els Figa Flawas: «És una cosa molt generacional, cada generació parla d’una manera, i també és estilístic», assenyalen els Figa Flawas, apuntant al factor del gènere musical, que sempre, en qualsevol idioma, inclou expressions utilitzades al carrer i/o adaptades d’altres llengües. «No ens ha d’encegar el purisme màxim en el català. És obvi que és una molt bona notícia que continuïn sortint grups en català», exposa Pol Cervera, lingüista de 33 anys, que no obstant defensa que és una llengua «prou rica per no haver de recórrer a tants castellanismes i, sobretot, a estructures sintàctiques pròpies del castellà». Per a Cervera, que assenyala la importància de diferenciar els conceptes «informal» i «castellanitzat», apunta que aquests grups –«com qualsevol comunicador de masses»– són referents lingüístics i el català que facin servir «s’entendrà com a bo o s’absorbiran certs usos que facin». Preguntat per aquesta controvèrsia, Antich manifesta: «Pensem que per trencar barreres de vegades fa falta arriscar, i aquests riscos poden xocar amb l’ús normatiu de la llengua». «Una llengua és un organisme viu, que evoluciona de manera constant, i que, per tant, els intents d’impedir que evolucionin els seus usos socials és anar una mica a contracorrent», defensa el president d’Òmnium.

El més llegit