Amb una mica menys de focus mediàtic que divendres, passada la catarsi de la sessió inaugural, la de diumenge va ser una nit ideal... per a una altra catarsi. Aquesta, sense el beneït folklore ‘vip’ i obrint una mica el repertori a altres cançons. Sessió, un cop més, aclaparadora i generosa, la segona i última a l’Estadi Olímpic, que Bruce Springsteen i l’E Street Band van brindar, tornar a forçar la idea de puntualitat (la ‘troupe’ va entrar en escena a les 20.55 hores) i amb la salutació ritual: «¡Hola, Barcelona, us estimem, Catalunya!». Ambient refrescat a Montjuïc gràcies a l’aigua benefactora que l’artista va portar a la ciutat durant la tarda. A veure, ¿qui sinó? El Boss, déu de la pluja i portador de bones noves, entossudit a fer-nos la vida una mica més feliç i a gratificar els soferts ‘connaisseurs’: aquí l’obertura inusual amb ‘My love will not let you down’, peça de la collita de 1982, pertanyent a la caixa de rareses ‘Tracks’. D’aquí, a un ‘No surrender’ que fa temps que sona més guitarrer que en la versió original, correctiu aplicat en general a la collita de ‘Born in the USA’.