Hi ha una fotografia que explica molt bé el que va passar ahir al Congrés (i aquestes últimes setmanes, en general). S’hi veu Ione Belarra abraçant Irene Montero per donar-li ànims després de la seva última i solitària defensa de la llei del ‘només sí és sí'. D’esquena a la càmera, Yolanda Díaz està dreta i aplaudeix l’escena. La vicepresidenta escenificava així el suport a la formació morada i votava telemàticament després amb ells en contra de la reforma de la llei estrella del Ministeri d’Igualtat. Com sempre, prendre perspectiva de la imatge (i de gairebé tot en la vida) és essencial. Perquè així un es fa una idea del suport que els ofereix ara Díaz: des de la distància («sí, però...»). Aquest allunyament amb Unides Podem no és nou, però potser es va marcar un punt de no retorn quan diumenge a la nit es va emetre l’entrevista que Jordi Évole va fer a l’avui líder de Sumar. A la seva manera, molt ‘galleguiña’ (si jo t’expliqués...), Díaz es va despatxar a gust contra Pablo Iglesias.