Tràfic d’haixix a l’Estret: dels gossos entrenats als drons monstruosos

Al segle XIX els contrabandistes utilitzaven gossos entrenats perquè passessin nedant productes de tabac de Gibraltar a La Línea de la Concepción. Eren els primers passos d’una estirp delictiva que al segle XX ampliaria el seu negoci il·legal a l’haixix produït al Marroc. I de quina manera l’ampliaria: el 10 d’abril va començar a Algesires el macrojudici contra més de 150 presumptes membres del clan dels Castaña, forjat pels germans Antonio i Francisco Tejón. Hauria de ser la culminació de la guerra sense treva declarada pel Ministeri de l’Interior al narcotràfic a través de les costes d’Andalusia el 2018, com a conseqüència d’excessos sense precedents. Tot i que mai se sap amb les fortunes que els narcotraficants del sud gasten en advocats especialitzats en la matèria. Andros Lozano, autor de ‘Costo. Las leyes del Estrecho’ (Libros del K. O.), estima que almenys 10.000 persones viuen a Màlaga, Huelva i, sobretot, Cadis de la introducció organitzada d’haixix des del Marroc. «Els càlculs policials parlen d’unes 3.000 persones només a La Línea –diu–. A partir d’aquesta dada coneguda, 10.000 persones em sembla una estimació molt prudent». ‘Costo’ aborda el tràfic de resina de cànnabis des de les perspectives històrica, geogràfica i socioeconòmica (Cadis té una taxa d’atur del 25%, la més elevada d’Espanya). Així mateix, detalla l’estructura de la indústria i ofereix un ‘who is who’ dels capos de la trama. Lozano dona vida al relat amb les seves incrustacions en operacions policials i les seves trobades amb personatges de diferent graduació dins del narcotràfic, així com amb les seves víctimes. Amb quatre ‘guarros’ en una llanxa El periodista d’El Mundo va arribar a embarcar-se una nit en una ‘goma’ per a un viatge d’anada i tornada entre una platja gaditana i una del Marroc. Van ser quatre hores en una embarcació semirígida amb quatre ‘guarros’ (‘narcos’ en l’argot policial), dels quals només el cap sabia qui era. En la tornada també anaven a bord 2.400 quilos d’haixix. «Tenia tres temors –recorda Lozano–. Que el ‘notari’ [persona de confiança de l’organització marroquina, normalment també marroquí] preguntés qui era i què feia allà. No ho va preguntar. Que en alta mar tinguéssim un accident a causa d’una persecució. No va passar. I que en la descàrrega dels farcells es produís un ‘vuelco’ [robatori de la partida per part d’una altra banda]. No va passar». La policia era la més petita de les seves preocupacions. «Sens dubte hauria passat a disposició judicial perquè no tenia cap cobertura per ser allà. Una altra cosa és el que hauria explicat jo després i el que hauria esbrinat el jutge». Lozano ignora per què va acceptar embarcar-lo el patró del ‘pase’, un independent autoritzat per dir-ho així. «Vaig estar un any i mig en contacte amb ell i altres narcos –afirma–. Vaig rebre molts ‘nos’ fins que un dia ell va dir ‘sí’. Suposo que per ego, per veure a través d’una narració externa el seu treball». Tres dies després va rebre una foto en què el traficant destapava una ampolla de xampany amb una jove amb els pits nus. L’acompanyava un text: «La vida em somriu». Exhibicionisme a les xarxes socials Un paio discret, l’anterior, per als estàndards del gremi. Roba, sovint esportiva, i complements de marca, cotxes de gamma alta, xalets de luxe, iots, amistat amb famosos i festes amb prostitutes, cocaïna i viagra formen part de l’estil de vida narco, del qual no és inusual que presumeixin. «Els narcos de l’Estret joves desconeixen la discreció –assenyala Lozano–. El seu perfil no té res a veure amb el dels seus homòlegs gallecs, que intenten fer-se passar per empresaris. El dia que va sortir de la presó de Botafuegos, el Titi [fill del narco de La Línea anomenat igual] va pujar a TikTok un vídeo en què se’l veia menjant escamarlans a la seva cel·la. Ni els escamarlans ni el mòbil amb què es va gravar podien estar allà. Aquell dia també va publicar una imatge en què sortien un Mercedes Classe A i una Lamborghini Urus, amb una frase: ‘Així surt de Botafuegos’. Viuen luxosament i els agrada demostrar-ho a les xarxes socials». ‘Costo’ dinamita l’estesa idea que el tràfic d’haixix és ‘peccata minuta’ en comparació amb el de cocaïna i heroïna. «El narco genera molta violència a Andalusia –indica Lozano–. Bandes criminals d’arreu del món tenen cèl·lula a la Costa del Sol, i això significa venjances, ‘vuelcos’... ». Legalització: o tots o cap ¿La legalització del cànnabis, que no és ara un debat candent, solucionaria res? «Potser si s’apliqués com a mínim a tota la UE, perquè els narcos andalusos són intermediaris que posen la droga en mans d’organitzacions de tot Europa. De totes maneres, el tabac és legal i hi continua havent contraban de tabac perquè dona beneficis». Amb el Marroc millor no comptar-hi. «El país produeix unes 40.000 tones d’haixix a l’any i qualsevol que vagi a la zona de Ketama pot veure plantacions de marihuana –il·lustra Lozano–. No sembla que el Govern marroquí tingui al cap atacar el narcotràfic en origen». Durant el tancament de la frontera per la pandèmia hi va haver un auge de l’ús de drons per portar haixix del Marroc a Ceuta. El juliol del 2021 la Policia Nacional va confiscar a una banda francesa a la Costa del Sol un dron mai vist: autonomia de set hores, velocitat punta de 170 quilòmetres per hora i capacitat per a 150 quilos de càrrega. ¿El futur del narcotràfic per l’Estret? «El narco sempre va avançat i segur que a curt i mitjà termini explorarà la via dels drons. Estan buscant alternatives davant la pressió al mar. Però és més fàcil detectar el narcotràfic aeri que el marítim».

Tràfic d’haixix a l’Estret: dels gossos entrenats als drons monstruosos

El periodista Andros Lozano ofereix a ‘Costo’ una crònica històrica, geogràfica, socioeconòmica i humana d’una narcoindústria ferotge i de la qual viuen milers de famílies a Andalusia, principalment a Cadis

El més llegit