Dibuixar un cavall després d’haver canviat el món, per Laura Fernández

L’any 2019, Raphael Bob-Waksberg, el creador de ‘BoJack Horseman’, va publicar una col·lecció de relats divertidíssima anomenada ‘Someone Who Will Love You In All Your Damaged Glory’ –una cosa així com ‘Algú que t’estimi tan gloriosament tan fet malbé com estàs’–. Hi ha relats protagonitzats per nòvios mirant d’organitzar un casament impossible –perquè hi ha familiars i amics opinant de tota mena de coses, i fent-ho amb tanta insistència que acaben decidint fins i tot quantes cabres s’haurien de sacrificar aquell dia perquè ¿no seria una bona idea sacrificar cabres?–, i per empleats de parcs temàtics de presidents morts que acaben de descobrir que l’amor no es pot modificar genèticament, i potser sigui l’única cosa. ‘BoJack Horseman’ és una sèrie de televisió animada –per adults il·lustrats amants d’una mordacitat ferotge– protagonitzada per un cavall deprimit i alcohòlic que una vegada va ser famós. Va protagonitzar, el cavall, en un passat tan remot que sembla no haver existit mai, la mítica sitcom familiar ‘Horsin’ Around’. Quan la sèrie arrenca, BoJack, que així es diu el cavall, està intentant tornar a l’arena, deixant que una aspirant a escriptora –o, més ben dit, una gens famosa escriptora fantasma–, escrigui les seves memòries. Va ser Bob-Waksberg qui va tenir la idea per a BoJack, però no va ser ell qui va dibuixar el cavall en qüestió. El cavall el va dibuixar Lisa Hanawalt, una brillantíssima deixebla de Julie Doucet, la gran dama punk de la historieta autobiogràfica. Doucet té 57 anys. Va néixer a Mont-real, i sense ella, el còmic autobiogràfic femení hauria trigat encara més del que ho va fer a explorar el seu propi costat salvatge. Doucet va créixer llegint Robert Crumb, i quan es va posar a dibuixar, va decidir que seguiria els seus gens ortodoxos passos. Que s’explicaria des de baix, impúdicament i visceralment. Tot i que pionera, el seu imprescindible ‘Diario de Nueva York’ (Inrevés Ediciones) resulta inexplicablement introbable avui a Espanya, quan l’esperit punk que destil·la s’hauria de tornar a reinvindicar si el que es vol és escapar als lligams d’un sistema, aquest, aparentment amigable però en què no regna altra cosa que la submisa autoexplotació, la que ha resignificat el Fes-ho Tu Mateix. La Història, amb majúscules, sempre s’està escrivint. I s’escriu també en els marges, o precisament des d’aquests. Sense Julie Doucet, i el seu atreviment –el que va fer a ‘Diario de Nueva York’ i els seus posteriors diaris, convertir cada cosa que vivia en un grapat de vinyetes indecorosament íntimes–, el desig femení no s’hauria obert pas fins al còmic quan ho va fer, o no ho hauria fet en la forma que ho va fer, i mai, potser, hauria existit ‘I Want You’. ‘I Want You’ és el volum que recopila els primers minicòmics de Lisa Hanawalt. Hi apareix una versió primigènia de BoJack Horseman. Només que en aquests no és un actor famós, sinó només un cavall antropomòrfic amb una por atroç als ocells. La seva obsessió pels animals, en realitat, el seu gust per aquests, no l’allunya en absolut del factor humà, ni tampoc de la impudícia, de la brutícia del seu comportament. Al contrari. En cert sentit, li torna a l’‘underground’ el que podia haver perdut amb la desaparició del Gat Fritz, el famós i lasciu felí creat per Crumb parar explicar el tiberi de llibertat –sexual– de finals dels 60. Com en una successió d’engranatges, o una narració fragmentària de mutant desenllaç –perquè la cosa pensa continuar en marxa, algú ha d’escriure la Història, amb majúscules–, les publicacions, i els segells, que els trien, agafen les regnes d’això que passa en els marges i que converteix cada petit pas d’un autor, o una autora, en un nou camí per als altres. Doucet –avui retirada de la novel·la gràfica, farta de la impossibilitat de viure de res que s’hi assembli–, va publicar les seves primeres historietes a ‘Weirdo’, la revista que dirigia Crumb, i a Hanawalt la va treure de l’autoedició Drawn & Quaterly, el segell que Chris Oliveros va fundar als 23 anys a Mont-real. Sí, el lloc d’on procedeix Doucet, que també va publicar gràcies a Oliveros el seu mític ‘Dirty Plotte’. Que Hanawalt –filla, per cert, de biòlegs, i nascuda el 1983, a Palo Alto, Califòrnia, i de qui a Espanya es pot llegir ‘Coyote Doggirl (Astiberri)– hagi arribat al mainstream –Netflix i HBO Max– amb ‘Tuca y Bertie’ –sèrie sobre una tucana i una ocell cantaire que viuen juntes– no és més que un altre dels petits enormes passos que la Història fa en alguna altra direcció.

El més llegit