Els més grans de la classe recordaran: durant molts anys, cada àlbum de David Bowie era saludat com «el millor des de ‘Scary monsters’», en al·lusió al disc de 1980 que va representar el final de la seva era daurada i ‘avantgarde’, abans que ‘Let’s dance’ (1983) el precipités a l’arena comercial. Una cantarella entre promocional i desesperada que es va aplicar, per exemple, a ‘Black tie white noise’ (1993), però també a ‘Outside’ (1995), i tot seguit a ‘Earthling’ (1997), i per descomptat a ‘Heathen’ (2002), i faltaria més, al crepuscular ‘Blackstar’ (2016).
La caixa de ressonància
¿És tan dolent el nou disc d’U2?
¿I tan bo el de Depeche Mode? La necessitat d’esdeveniments històrics, per bé o per mal, i el regnat dels titulars estridents en la jungla de les xarxes socials ens aboquen a un no parar d’afirmacions lapidàries en què el matís és un objecte aixafaguitarres
Temes:
El més llegit
- Enquesta prohibida de les eleccions a Catalunya: últim sondeig
- El Barça celebra el títol de Lliga davant la insolència de Laporta i Rocha
- La cançó d’Israel tensa el festival d’Eurovisió i en desboca la politització
- La lluita d’uns pares per aclarir la mort de la seva filla en una piscina
- Victòria Frederica, no et queixis tant