Yung Beef, el parenostre de l’inframon a Razzmatazz

Allunyat de tot, fora del bullici de grans ciutats com Madrid o Barcelona, així és com viu ara, Yung Beef va tornar a Barcelona com qui un dia va escriure en uns farcells els manaments del trap. El pare de l’inframon, de nom terrenal Fernando Gálvez, va tornar a la capital catalana per celebrar la fe de qui un dia van ser els seus veïns. Una fe renovada, ja que passen els anys i apareixen noves generacions de devots. Així, inaugurant la setmana de passió, el granadí va tornar per enfosquir encara més la nit al Razzmatazz (on actuava dins el cicle del Festival B) presentant alguns temes de la seva nova ‘mixtape’, ‘Ganster Paradise’, però sobretot per recordar, amb tota la seva llegendària mercaderia d’himnes de carrer (i dels seus negocis) i de ball amarat de suor, perquè és qui és, referent i ‘capo’ d’una moguda que va agitar el tauler musical amb el col·lectiu PXXR GVNG (o abans des de Kefta Boyz). Ja no queda rastre de la seva icònica gàbia (des de dalt va imposar la seva llei en diversos concerts), d’on van sortir trencant els barrots tants altres artistes. Ara hi ha jocs de llums i una presentació més alineada amb els cànons. I continua sent-hi Hakim, el seu fidel escuder, que borda sense parar (bé, hi ha un moment que el coll li diu prou però no es rendeix), i que agita com ningú un directe. Yung Beef, gorra, cadenota i complement treient fum a la mà, va idear un concert en què va repassar la seva carrera, sobretot els seus últims anys, a un ritme elèctric (van sonar gairebé 30 temes en poc més d’una hora). No hi havia peces que feien de pont, totes eren cartes guanyadores. Dels anys d’efervescència del trap, etapa que sembla que va passar en una altra vida, va sonar ‘Beef boy’ (2015) perquè no faltés la pregunta: «‘¿Quién se ha follao a tu bitch? ¡Yung Beef!’». La festa sense pecats Va combinar temes que quedaran per sempre com ‘Metallica’ o les cordes diabòlicament electritzants de ‘Valentino demons’ i el trap més pur amb cançons imponents sobre bases de ritmes llatins. ‘Si mañana me muero’, un gegant i multitudinari mambo, va anunciar tímidament un ‘perreo’ que, a mig concert, va tenir la seva explosió fogosa amb un toc de nostàlgia. Yung Beef va apagar el llum per al reggaeton fosc en una sessió condensada, la festa sense pecats, per a la qual va recuperar clàssics de La Mafia del Amor (el braç reggaetonaire de l’extinta PXXR GVNG) com ara ‘Tropical’, ‘Xapiadora’ o ‘La disco resplandece’. Yung Beef cayendo pa’rriba un cop més. I fins que ell vulgui. Avui a Razzmatazz. pic.twitter.com/IHMqDAQihG — Ignasi Fortuny (@ignasifortuny) 31 de marzo de 2023 Però ballar agafat no és saltar, va pensar Hakim, que va dir prou per tornar a la «música de l’infern» també a partir de clàssics. I l’enrenou de ‘Nike tiburón’ va precedir el de ‘Cigala’ («‘te convierto el club en una boda gitana’», diu gràficament el tema). «Us estimo més que a la meva vida», va assegurar Yung Beef al veure com el públic obeïa i formava un grupet per al caos, tal com ell havia demanat. El pare de l’inframon («m’aixeco amb Déu; i me’n vaig al llit amb el dimoni») va acabar recordant que, com diu el títol de la seva cançó-epitafi d’aquesta nit, està ‘Ready pa’ morir’ i que, com aquest divendres a Barcelona, continua «‘cayendo pa’rriba’» i ho farà fins que ell vulgui, immortal com és en el món fosc, pagà.

Yung Beef, el parenostre de l’inframon a Razzmatazz

El ‘capo’ del trap va tornar a Barcelona per celebrar la fe dels seus devots

El més llegit