Ulrich Seidl i les sexualitats tòxiques i malsanes, per Quim Casas

El director austríac Ulrich Seidl, que fa anys que rivalitzant amb el seu compatriota Michael Haneke a veure qui dels dos és l’autor més pertorbador del cine contemporani, és propens a organitzar nuclis autònoms de la seva filmografia partint de dues o tres pel·lícules. Ho va fer a ‘Amor’, ‘Fe’ i ‘Esperanza’, els tres films que entre 2012 i 2013 van configurar la seva trilogia ‘Paraíso’, amb el turisme sexual, el fanatisme religiós i l’obsessió pel cos com a eixos centrals. ‘En el sótano’ (2014) i ‘Safari’ (2016) són dos documentals complementaris centrats en el que passa als soterranis de les cases austríaques i en la mentalitat dels austríacs que disfruten amb la caça. La seva última proposta adquireix la forma d’un díptic, ‘Rimini’ i ‘Sparta’. Polèmiques sobre la segona a part, tornen a mostrar l’esperit torbador, ferotge, demolidor i iconoclàstic d’un cineasta que no té miraments. O ho prens o ho deixes. Les dues pel·lícules comencen exactament igual, amb una foto de grup de diversos avis cantant en una residència, i també s’acaben igual, amb la imatge d’un aquests avis plorant sol a la seva habitació. A ‘Rimini’, un home anomenat Richie Bravo, cantant veterà del gènere ‘schlager’ –cançons alemanyes de tendència sentimental i summament enganxoses–, torna a casa seva pel funeral de la seva mare. Allà retroba les fotos d’homes virils de la seva habitació, el seu germà Ewald i el seu pare, l’avi que plora a la residència, afligit de demència senil. Acabat el tràmit, Richie torna a la seva ciutat d’adopció, la felliniana Rimini. Viu de dones madures que li paguen per sexe i intenta lligar amb una de més jove sense saber que és... (espòiler) A ‘Sparta’ el protagonista és Ewald, a qui veiem passar hores en silenci a l’habitació del seu pare a la residència. Viu a Romania, però deixa la seva nòvia perquè, a través de diversos plans en què s’explica tot sense mostrar res, el desig que sent pels nens ha trencat tota la seva força. ‘Sparta’ és la història d’un pedòfil que intenta lluitar contra el seu instint, però converteix una escola en ruïnes en un gimnàs on els nens d’una malmesa població romanesa aprenen judo. És també una fortalesa física i espiritual que homenatja els mítics 300 espartans recreats al còmic de Frank Miller i a la pel·lícula homoeròtica de Zack Snyder. Ewald practica judo amb ells, es dutxen junts, els fa fotografies que després contempla sol a la seva habitació. Els protegeix també de les masculinitats una mica més que tòxiques dels seus pares. Seidl mostra, mai enjudicia, i aconsegueix així una de les seves obres més intel·ligents, composta amb plans de geomètrica concepció entre els quals es colen les tares i malestars de la nostra societat. Però ‘Sparta’ va estar immersa en una innecessària polèmica. ‘Rimini’ s’havia projectat al festival de Berlín sense problemes. ‘Sparta’ havia sigut seleccionada al de Sant Sebastià. Unes setmanes abans, l’agost passat, el diari sensacionalista alemany ‘Der Spiegel va publicar una notícia relacionada amb el seu rodatge. Pel que sembla, els pares dels nens que apareixen a la pel·lícula, d’entre 9 i 15 anys, desconeixien quina era la temàtica del film. Creien que tractava la història d’uns nens que aprenen judo. El rodatge es va realitzar entre 2018 i 2019 en un poble romanès. A Seidl se’l va acusar d’explotar els joves i de no preparar-los prou, ni a ells ni als seus tutors, en relació amb algunes de les escenes que havien de filmar. Vista la pel·lícula, se m’acut només una escena dubtosa, aquella en què es dutxen al gimnàs i Ewald es mou entre els nens completament nu. Seidl i ‘Sparta’ van ser sentenciats. Ja va poder demostrar que ell i els seus productors havien complert tots els tràmits indicats en aquests casos. Es va generar una d’aquestes polèmiques que de vegades ajuden i en altres casos condemnen la pel·lícula a l’ostracisme. A Sant Sebastià va passar bastant bé. El director va decidir a l’últim moment no acudir al festival. Va enviar una nota per a la premsa el 17 de setembre: «El meu impuls inicial va ser anar a Sant Sebastià i no deixar sola la pel·lícula en la qual el meu equip i jo hem treballat durant tant temps. No obstant, m’he adonat que la meva presència en l’estrena podria enfosquir la recepció de la pel·lícula. Ara és el moment que la pel·lícula parli per si sola». L’endemà va enviar un altre comunicat perquè fos llegit abans de la projecció en el qual explicava que es trobava a Romania i que havia mostrat el film als nens i als seus pares si que no havia passat res. Avui s’estrenen les dues pel·lícules a les sales. L’espectador podrà jutjar el tacte, la intel·ligència o la polèmica –mai la provocació– amb què Seidl s’ha enfrontat a un dels temes més difícils de la conducta humana.

El pertorbador Ulrich Seidl i les sexualitats tòxiques i malsanes

Aquest divendres arriben a les sales ‘Rimini’ i ‘Sparta’, dues mostres del cineasta austríac Ulrich Seidl, la segona precedida de polèmica pel seu tema, la pedofília, i el seu rodatge

El més llegit