El costat fosc de Pornhub, la plataforma ‘online’ més gran de pornografia del món

Tot i que internet és un lloc més aviat desterrat, hi imperen una sèrie de preceptes de comportament, i un dels més famosos s’enuncia en aquest veterà mem conegut com a ‘Regla 34’: «Si alguna cosa existeix ‘online’, ja se n’han fet versions pornogràfiques». I, almenys fins fa poc, la majoria estaven disponibles a Pornhub. Fundada el 2007, la plataforma de continguts per a adults en ‘streaming’ compta amb més de 76 milions de membres registrats mensuals, i els 112 milions de visites diàries que rep la converteixen en la 12a web amb més trànsit del planeta, per davant de gegants tecnològics com TikTok. Ha contribuït a canviar radicalment les maneres de creació i distribució de la pornografia i, mentrestant, va fer rica molta gent. Però, com algú adverteix en un moment del documental ‘Hasta el fondo: la historia de Pornhub’, «si permets que qualsevol hi pugi qualsevol contingut, llavors qualsevol hi pujarà qualsevol contingut». La pel·lícula, acabada d’estrenar a Netflix, veu la llum coincidint amb l’anunci de l’adquisició de Mindgeek, companyia propietària tant de la plataforma canadenca com d’altres similars –YouPorn, Redtube i Brazzers, entre d’altres– per part d’Ethical Capital Partners, una firma de capital de risc que assegura buscar «oportunitats d’inversió en sectors que requereixin un lideratge ètic». Com gairebé tot al món de l’‘streaming’, l’èxit de Pornhub s’explica a través de l’algoritme. Els seus enginyers van ser pioners a l’hora de desenvolupar eines d’optimització de recerca, i assegurar així que, cada vegada que algú ‘googlejava’ el seu fetitxe favorit, fossin els vídeos de la plataforma els que encapçalaven la llista de resultats. Paral·lelament, l’empresa va desenvolupar una sortida lucrativa a tots aquells creadors de contingut adult que proveïen un servei legal i consensuat a clients disposats a pagar per aquest. No obstant, un article publicat el 2020 pel reporter de ‘The New York Times’ Nicholas Kristof va revelar que, al costat d’aquest material perfectament respectable, la plataforma allotjava vídeos de violacions i abusos de menors. Qualsevol podia penjar continguts a Pornhub –tan sols els proveïdors que ho fessin amb ànim de lucre estaven obligats a verificar la seva identitat–, i va resultar que l’empresa havia fet els ulls grossos davant aquest material il·legal perquè així obtenia més ingressos en publicitat. A la pel·lícula, un dels seus extreballadors revela que tan sols una trentena de persones es dedicaven a moderar els milers de vídeos que es pujaven diàriament en la plataforma; cada una d’elles n’havia de revisar uns 700, cosa que feia impossible un control estricte dels continguts. Només després que la notícia calés en l’opinió pública, i que Visa i Mastercard eliminessin la capacitat de Pornhub per processar pagaments amb targeta de crèdit –una cosa que, en tot cas, va acabar perjudicant els professionals verificats però no va servir per ajudar les víctimes d’abusos–, els responsables del servei van començar a fer neteja, eliminant milions de vídeos de la plataforma i reforçant els protocols de seguretat. No obstant, la reacció havia arribat massa tard. El 2021 se’ls van acumular les denúncies, algunes de dones menors d’edat, i l’estiu del 2022 els caps visibles de Mindgeek, Feras Antoon i David Tassilo, van dimitir dels seus càrrecs. En la batalla contra Pornhub, en tot cas, la línia que separa herois de malvats no està tan perfectament delineada com a primera vista sembla. Tal com queda clar a ‘Hasta el fondo’, els activistes i juristes que fa anys que fan campanya per tancar la plataforma no actuen exactament –o no exclusivament– en defensa de les víctimes, sinó sobretot al servei de grups vinculats a l’extrema dreta i l’Església evangèlica com a instruments al servei de grups religiosos extremistes que tenen com a objectiu treure tot el que és remotament sexual de la vida pública i, per descomptat, eliminar el porno d’internet. «Intentar fer desaparèixer la pornografia de la xarxa és com arrencar-li l’espina dorsal a algú», afirma Noelle Perdue, exguionista de Pornhub, en un moment del documental. «És urgent abandonar aquest discurs segons el qual el treball sexual és dolent i promou la violència», apunta l’actriu Gwen Adora en una altra escena de la pel·lícula. «A les treballadores sexuals, en realitat, ningú ens escolta. En lloc d’això, miren de ‘salvar-nos’ de la pornografia». Per la seva banda, la seva companya de professió Siri Dahl afegeix sobre la campanya contra la plataforma: «No és només un atac a la pornografia. És un atac a la sexualitat de les dones, un atac a la sexualitat ‘queer’ i un atac a la llibertat d’expressió de les persones». Però, potser, la veritat més gran que ‘Hasta el fondo’ conté es resumeix en un tuit que apareix imprès en pantalla en els últims compassos del metratge: «Si creieu que Pornhub és dolent, realment odiareu els llocs que visitarà la gent si el tanquen».

El més llegit