Una cosa petita

Colòmbia era la primera parada de la gira de nou dies del president de la Generalitat per Amèrica Llatina i la cosa, almenys visualment, no va començar bé (i no em refereixo al fet que el president de la Generalitat vestís uns ‘jeans’ de tub, que també...). Després del fiasco d’entrevista de Pedro Sánchez amb Joe Biden pels passadissos de la seu de l’OTAN a Brussel·les quan l’Executiu havia anunciat a so de bombo i platerets que es reuniria amb el mandatari nord-americà, l’equip de Pere Aragonès podia haver après que és millor no revelar els plats forts de l’agenda i simplement narrar-los i disfrutar-los quan tinguin lloc. Perquè finalment, el president colombià, Gustavo Petro, va plantar el republicà català i el viatge va quedar una mica deslluït (almenys, mediàticament). Tampoc hi va ajudar que sí que aconseguís reunir-se amb el president de la Cambra de Representants, David Racero. Perquè la posada en escena va situar el català com el que és: un dirigent autonòmic. Primer, per la mida de les banderes que reposaven a la taula. A un costat la de Colòmbia i a l’altre la d’Espanya, però de la mateixa mida. Sota l’ombra de la ‘rojigualda’ hi apareixia la senyera empetitida. Segon, pel tipus de seients. Tot i que Aragonès semblava presidir la petita taula de cortesia assegut en una butaca, Racero ho feia en una cadira més alta que el col·locava per sobre del català (en comunicació no verbal, el poder s’escenifica ocupant espai sigui en amplada o en alçària). La representació submisa del president de la Generalitat de Catalunya pot ser molt negativa per a uns (separatistes) però molt positiva per a d’altres (unionistes). De fet, tampoc és casual que també formés part d’aquesta escenografia l’ambaixador d’Espanya a Colòmbia, acompanyant (supervisant) la trobada quan durant el procés la diplomàcia espanyola solia posar tota mena de traves i impediments a reunions d’aquest estil. No obstant, el més interessant és saber si el Govern va ser conscient del menysteniment protocol·lari. D’aquesta manera sabríem si els republicans a la Generalitat s’accepten i volen ara autonomistes o aspiren a ser algun dia independents (tot i que sigui poquet a poquet, a través de petits gestos). I en part, la resposta la trobem en els comptes de les xarxes socials del Govern i del mateix Aragonès: van retallar la foto perquè no es veiés l’espifiada de les banderes (i van eliminar així l’espanyola però també la catalana) i tampoc l’ambaixador espanyol, assegut junt amb la consellera d’Exteriors, Meritxell Serret, amb qui va compartir sofà. Però això va ser en postproducció, perquè in situ a la representació catalana no se li va ocórrer proposar que no hi hagués cap bandera. Fixar-se en els detalls pot semblar una nimietat; però no fer-ho pot portar grans problemes si parlem de posades en escena. Com quan el 2018 a la Moncloa els van molestar unes flors grogues durant una trobada al palau de Pedralbes entre el president espanyol i Quim Torra. Però en aquesta ocasió sí que s’hi va intervenir, i no de manera discreta, que diguem. Tot i que la reunió ja estava iniciada i les càmeres apuntant, el director de protocol va considerar que era millor interrompre l’escena i posar-se al mig del pla per dipositar una flor de Pasqua vermella que reconèixer l’error (no haver supervisat abans l’espai). O com el mes de maig, quan a l’inici de la cimera de l’OTAN que se celebrava a Madrid, Pedro Sánchez va intervenir en la inauguració com a país amfitrió amb una petita bandera espanyola de taula del revés davant dels nassos. La mateixa incomoditat protocol·lària s’havia viscut tan sols un mes abans quan Sánchez va viatjar al Marroc. En el sopar amb el rei Mohamed VI, l’escut de la bandera mirava cap a baix. Una bandera es col·loca al revés quan es demana auxili o es dona una rendició. Sabent com el Govern socialista va abandonar el Sàhara i el que va passar en la tragèdia de Melilla al juny, la col·locació i interpretació de la ‘rojigualda’ potser guardava més sentit del que es podria imaginar... Perquè els detalls només apunten o adverteixen l’anomalia, però és el temps el que els corrobora, defineix i explica. Doncs això, això del protocol a Colòmbia, el temps ho dirà...

Una cosa petita

La posada en escena de la visita del president Aragonès a Colòmbia el va situar com el que és: un dirigent autonòmic. Primer, per la mida de les banderes que reposaven a la taula. I segon, pel tipus de seients.

El més llegit