Lluny del que el títol pugui fer pensar, ‘La mestra i la Bèstia’ (Anagrama), l’últim llibre de la veterana Imma Monsó, no és cap història d’amor amb personatges assilvestrats, o no és només això. L’escriptora lleidatana proposa aquí una revisitació de la Guerra Civil a través de la Severina, una jove mestra que passa un curs en un petit poble inventat de muntanya, Dusa, una experiència que li canviarà la vida i la seva visió del món. Som a l’any 1962 i la mestra, acabada de llicenciar i òrfena, arriba buscant un refugi, un lloc on arrelar. El descobriment d’aquest univers tancat i secret, amb els personatges marcats per la guerra, serà l’entorn hostil on intentarà contagiar l’entusiasme pel coneixement als seus alumnes. I després hi és ell, el Simeó, a qui anomena ‘la Bèstia’, «un tros d’home» que l’atraurà com un imant, ja que reconeix en ell una ànima en pena com la seva.