Quan anàvem a veure els Pixies en els seus anys daurats, finals dels 80 i principis dels 90, ens flipaven les seves cançons imprevisibles, aquell furor catàrtic, trastornat i excèntric. No només eren bons temes, sinó artefactes sorprenents. Tres llargues dècades després, el seu estil conserva una aura genuïna, però aquell efecte és irrepetible, no només perquè nosaltres no som els mateixos, sinó que perquè la música s’ha transformat des d’aleshores i tothom està familiaritzat amb l’art de retorçar, esprémer i tallar en canal tota classe de cançons.