Quan anàvem a veure els Pixies en els seus anys daurats, finals dels 80 i principis dels 90, ens flipaven les seves cançons imprevisibles, aquell furor catàrtic, trastornat i excèntric. No només eren bons temes, sinó artefactes sorprenents. Tres llargues dècades després, el seu estil conserva una aura genuïna, però aquell efecte és irrepetible, no només perquè nosaltres no som els mateixos, sinó que perquè la música s’ha transformat des d’aleshores i tothom està familiaritzat amb l’art de retorçar, esprémer i tallar en canal tota classe de cançons.
Crítica de concert
Pixies, acurats i savis al Sant Jordi Club
El grup bostonià va mostrar un perfil madur sense renunciar al seu natural desvari i a les seves arestes sòniques en un generós concert d’una trentena llarga de cançons en el qual va combinar el seu catàleg de clàssics amb el material de ‘Doggerel’, el seu últim àlbum
Temes:
El més llegit
- La calor s’intensifica a partir de dilluns i algunes zones de Catalunya arribaran als 40 graus
- Mor als 63 anys l’empresari Miquel Suqué, del Grup Peralada
- 45 anys esperant el pont del Baricentro
- Els àrbitres expulsen el Barça de la lluita per la seva 13a Champions
- Un professor del Conservatori del Liceu, acusat d’agressió sexual