¡Traductors a coberta!

Des del gener i coincidint amb l’Any Nou, tots els llibres d’autors estrangers publicats per Anagrama han incorporat un subtil però transcendental canvi a les portades: ara inclouen el nom del traductor. Darrere d’aquest gest que a priori podria semblar una decisió relacionada amb el disseny gràfic hi ha, és clar, molt més: un reconeixement llargament anhelat d’una tasca, la del traductor, tradicionalment mal remunerada i gairebé sempre eclipsada per l’autor. I també una reflexió implícita que tots els lectors ens hauríem de plantejar: ¿qui ha escrit realment el que llegim quan llegim literatura estrangera? ¿Ens importa? ¿Fins a quin punt? Del traductor se’n sol dir que la seva tasca és precisament la de passar desapercebut perquè una traducció dolenta, que grinyola, és la que fa notar al lector que el text ha passat per altres mans. Però ¿i si fos al contrari? ¿I si saber, per exemple, que Inga Pellisa, la traductora d’Emma Cline i Sally Rooney, s’ha encarregat de la traducció de la pròxima novel·la de Julian Barnes (ben aviat en llibreries) fos un al·licient més per llegir-la? Són moltes les editorials a Espanya que ja acrediten la figura de qui tradueix a les seves portades: Libros del KO, Impedimenta, Blackie Books, Sexto Piso, Tránsito, Acantilado, Periscopi, L’Altra, Angle... però els grans grups, Planeta i Penguin Random House, amb una quota de mercat massiva (les facturacions de totes dues acumulen al voltant del 70% del pastís editorial), no. Que la molt influent Anagrama s’afegeixi ara al club dels que sí que ho fan és una notícia que no ha passat desapercebuda en el gremi. «Tots els nostres traductors han rebut molt bé la decisió, que a més s’ha comentat bastant en associacions professionals, que celebren aquesta petita contribució a un reconeixement molt merescut», explica l’editora del segell, Silvia Sesé, que feia temps que volia portar a terme «una inclusió tan pertinent i lògica». «A Anagrama, la relació dels traductors amb l’editorial és bastant longeva en un percentatge molt significatiu dels casos. Solem assignar un traductor a un autor, tot i que de vegades no és possible per temps i disponibilitat». Els llibres no es tradueixen sols «Reconèixer en coberta que els que traduïm som autors, com ja recull la llei de propietat intel·lectual, ajuda a posar en valor una feina molt especialitzada a la qual molt poques vegades acompanyen les condicions materials idònies. Començant per la confirmació que, efectivament, en contra del que moltes vegades pot semblar, els llibres no es tradueixen sols», apunta Ana Flecha, especialitzada en literatura infantil i a traslladar el noruec, el francès i l’anglès al castellà. Flecha destaca la campanya internacional que amb el ‘hashtag’ #translatorsonthecover es va fer viral en la ‘rentrée’ del 2021. «Recordo especialment que Jennifer Croft, traductora d’Olga Tokarczuk, entre d’altres, va dir que no traduiria per a editorials que no posessin el seu nom a la coberta. M’imagino la resposta que rebríem aquí si féssim un envit semblant, però no cal dir que m’alegro molt que en altres llocs funcioni». L’International Booker Prize (abans conegut com a Man Booker) va canviar les seves regles el 2016 i des d’aleshores divideix les 50.000 lliures del premi entre l’escriptor i el traductor de l’obra premiada... tot i que això no signifiqui que el traductor figuri a la portada. Un te amb el meu traductor No és el mateix traduir un autor mort que un de viu. Amb l’escriptor en vida, s’obre la possibilitat del contacte per resoldre dubtes o matisos. Xesús Fraga, traductor de Roahl Dahl i Sylvia Plath al castellà i de Kerouac i Nabokov al gallec, confessa que amb alguns dels autors que ha traduït ha acabat forjant una bona relació d’amistat. «En el cas de Julian Barnes es remunta al 2005, quan vaig traduir ‘Arthur & George’ al gallec», explica. Ara ens veiem sovint a Londres per dinar o prendre el te i ens escrivim correus regularment en els quals parlem de futbol, gastronomia, política, tot i que també de literatura: quan escrivia ‘Virtudes (e misterios)’ li vaig demanar un parell de consells i les seves opinions van ser molt esclaridores i útils», explica Fraga. «Pràcticament totes les editorials per a les quals he traduït, tant gallegues com espanyoles, Nórdica, Faktoría K, Rinoceronte, Galaxia Gutenberg, han posat el meu nom a la portada», afegeix el premi Nacional de Narrativa 2021. El gran enemic: la intel·ligència artificial El de la traducció és a més un món que fa anys que s’enfronta a un poderós enemic: la intel·ligència artificial. Hi ha un ampli catàleg d’aplicacions de traducció, gratuïtes i a un sol clic. ¿Com es treballa sota aquesta amenaça que a més està en procés de perfeccionament permanent? Inga Pellisa no dubta que, amb el temps, la IA assolirà resultats molt aconseguits, però creu que aquests avenços repercutiran en els textos que impliquen dosis inferiors de creativitat. «Potser molta gent no ho sap, però els traductors tenim consideració d’autors d’obra derivada: és a dir, agafem una obra artística i la transformem en una obra artística en un idioma diferent. ¿Una IA podrà produir una obra artística?», reflexiona. «Perquè no es tracta d’agafar el text i reemplaçar els termes per la primera, o la segona, o ni tan sols la cinquena accepció del diccionari; es tracta d’incorporar al teu cap, provisionalment, el cap d’un altre, d’agafar la seva veu, les seves idees, les seves intencions, i traslladar-les en un sentit gairebé esotèric del terme. La IA podrà traduir les paraules, però no el que no hi ha en les paraules». Per a Pellisa, el problema rau en si en un futur ens acabarem acostumant a la traducció automàtica «amb somriures de filtre de TikTok» i deixarem de percebre «el que hi aporta la intervenció humana». «Els meus fills, per exemple, de 6 i 9 anys, comencen ara a distingir un llibre ben escrit d’un de cadena de muntatge; uns dibuixos animats cutres d’uns de meravellosos, però ¿desenvoluparien aquest criteri si no poguessin comparar?». Mentrestant, el dia a dia del traductor continua sent una batalla constant contra la precarietat. La majoria són autònoms i això fa incompatible que tinguin «coses tan bàsiques com un sindicat i unes tarifes mínimes», critica Pellisa. «Col·lectivament, això sí, tenim el poder de l’associacionisme, que ha aconseguit avenços molt valuosos com l’Estatut de l’artista, i bé... un gremi molt bonic i ben avingut. Però cada encàrrec porta una nova negociació individual de la tarifa per caràcters, així que és important barallar-s’hi cada vegada, tenir en compte la dificultat del text i les nostres circumstàncies personals i professionals».

¡Traductors a coberta!

Anagrama és l’última editorial a afegir-se a un gest discret però revolucionari: incloure el nom del traductor, gairebé sempre menystingut, a la portada dels seus llibres: ¿ens importa realment qui ha escrit el que llegim quan llegim autors en llengua estrangera?

El més llegit