«¿Qui ho diria, una dona amb tant d’èxit com tu?», li va etzibar el periodista mexicà Enrique Acevedo a Shakira mentre aquesta li confessava que mai abans s’havia trobat «prou, completa». En la seva primera entrevista televisiva després de la mediàtica ruptura amb Gerard Piqué, la cantant colombiana va reconèixer patir lleument la síndrome de la impostora: «Encara no m’ho crec, encara no crec que sigui tan capaç com diuen o tan hàbil, creativa, intel·ligent, talentosa...». I és que per molt sorprenent o estrany que sembli, aquesta patologia perjudica especialment les persones brillants, honestes i humils que han aconseguit tot a través del seu esforç personal i que, en cap cas, són unes impostores. «¿Soc prou? Sí, ho soc», es repeteix Michelle Obama cada vegada que la síndrome de la impostora amenaça de paralitzar-la. L’exprimera dama és una altra d’aquestes moltes dones que, encara sent admirada per mig planeta, qüestiona les seves qualitats: «Mai m’abandona el sentiment que no m’haurien de prendre gaire seriosament. ¿Què sé jo? Ho comparteixo amb vostès perquè tots dubtem de les nostres capacitats, del nostre poder i què és aquest poder».