Per explicar la presència d’instruments com el violoncel i el violí en la seva música –una presència que algú podria qualificar d’exòtica, o estranya–, la cubana Liuba María Hevia li va explicar a Diego Manrique, cap al 1997, el següent: «És una aposta per renovar la ‘guajira’ pagesa des d’una òptica de trobadora. Per això, junt amb el tres, la guitarra o la clau, també sonen el violí o el violoncel». Dos elements cal remarcar d’aquesta frase. Primer la data, 1997, que diu que Liuba María fa anys, molts anys fent que fa música. La segona, aquesta aposta musical, aquesta fusió entre les cordes clàssiques i els instruments folklòrics cubans, una de les marques d’identitat d’aquesta cantant i compositora tan coneguda pel públic hispanoamericà. L’autora d’‘El abuelo’ es troba de gira per Espanya i Portugal i aquest dijous es presentarà a la Sala Luz de Gas (21 hores) en el marc del Festival Barnasants.