Ningú com Susan Sontag, la gran crítica de la societat nord-americana morta el 2004, a l’hora de plantejar-se l’ètica de la fotografia, un dels seus grans cavalls de batalla. Ho va fer aviat en el seu assaig ‘Sobre la fotografia’ i poc abans de morir en el fonamental ‘Davant el dolor dels altres’. L’escriptura d’aquest llibre va anar en paral·lel al tercer càncer al qual s’enfrontava i a les imatges de les tortures a Abu Ghraib que van circular llavors i que mostraven els soldats iraquians disfrutant amb aquelles terribles feines. No era la primera vegada que les imatges agredien l’autora. De petita es va enfrontar a un llibre de fotografies de l’Holocaust que van ser per a ella un abans i un després en la seva formació com a persones. La imatge mai és neutral i així ho va deixar escrit. Va anomenar la càmera «arma depredadora» i va afirmar que fer-la servir es podia convertir en una «agressió».
L’ètica de les imatges prohibides
Fotografia post-mortem: el cas del cadàver de Susan Sontag
La polèmica sobre l’exhibició de les fotos que Annie Leibovitz va fer a l’autora nord-americana després de la seva mort aporta arguments trobats al debat sobre la moralitat de la fotografia
Temes:
El més llegit
- Red Eléctrica sospita d'una desconnexió massiva de plantes solars abans de l'apagada
- Andrés Iniesta: "No sempre tot és bonic, ni per a mi ni per a ningú"
- Hisenda et vigila: aquesta és la quantitat màxima que pots pagar en efectiu
- Gonzalo Bernardos avisa els espanyols: «Els que es vulguin comprar una casa s’han d’afanyar»
- Red Eléctrica ja va alertar al febrer del risc de "desconnexions severes" de llum pel 'boom' de les renovables