Antony Beevor: «Un acord de pau ara deixaria Ucraïna en un lloc més feble»

L’historiador i exmilitar Antony Beevor, expert en la Segona Guerra Mundial i autor d’un recent assaig sobre la Revolució Russa, analitza les claus de la Guerra d’Ucraïna a escassos dies del primer aniversari, el 24 de febrer. «Igual que Anglaterra i França no podien creure que algú fos tan estúpid per voler una repetició de la Primera Guerra Mundial en la dècada dels trenta del segle passat, amb Putin vam cometre el mateix error de subestimar les amenaces de guerra. No vam saber veure la síndrome del dictador pel nostre biaix democràtic», reflexiona. La setmana que ve es compleix el primer aniversari de la guerra, ¿quin n’és el balanç? El més inquietant és que la diplomàcia s’ha revelat com una cosa inútil en aquesta segona Guerra Freda que estem vivint. En la primera Guerra Freda, Occident va poder treballar de manera bastant efectiva amb els líders comunistes, tant a Rússia com a la Xina, perquè es van cenyir al que van dir. Ara no. I això és un canvi geopolític molt perillós. Els règims autoritaris diuen qualsevol cosa i després canvien d’opinió o directament menteixen. ¿Què passarà sobre el terreny? Hi haurà una ofensiva russa massiva. El seu èxit dependrà de la rapidesa amb què Ucraïna rebi el nou armament per defensar-se. La munició tornarà a ser crucial. Hi ha qui apunta que els plans russos probablement són massa optimistes tenint en compte l’escassetat de municions. A veure, em temo, una horrible massacre de tropes russes, nois enviats a la batalla sense l’entrenament ni les armes adequades. Aquest és un dels temes del seu últim llibre, ‘Rusia. Revolución y Guerra Civil. 1917-1921’ (Crítica): la crueltat amb què autoritats russes tracten el poble i els soldats, la mateixa amb la qual tracten l’enemic. A principis dels noranta hi havia prop de 5.000 suïcidis a l’any entre els reclutes a causa de la manera amb què havien sigut tractats. És la teoria de l’opressió: tracten tan malament els soldats que després ells es rescabalen amb civils innocents. Ho vam veure el 1945 a Polònia, Hongria i sobretot a Alemanya, amb les violacions massives de dones. És una cosa que estem veient de nou a Ucraïna. ¿Quin és el seu pronòstic per als pròxims mesos? Crec que Crimea serà absolutament central. Em vaig equivocar amb Zelenski: vaig pensar que estava sent intel·ligent, que la seva amenaça de prendre Crimea era una cosa que utilitzaria en una possible negociació perquè sap com és d’essencial com a símbol per a Rússia des de Caterina la Gran. Fins i tot per als russos que odien la guerra, Crimea és part central de la història de Rússia. Però Zelenski està tan enfadat per les tortures, la destrucció i els assassinats que no s’aturarà fins que tots els soldats russos siguin expulsats de tot el territori ucraïnès. No només del Donbass, també de Crimea. Res l’aturarà. ¿La guerra s’allargarà molt? L’aniversari i les setmanes vinents seran dramàtiques. No crec que Putin acabi utilitzant armes nuclears perquè això li crearia problemes amb l’Índia i la Xina i seria un desastre humanitari, també per a Rússia. Crec que fins i tot un improbable acord de pau ara deixaria Ucraïna en un lloc més feble. Perquè ¿qui voldrà invertir en un país sobre el qual hi continuarà havent l’amenaça constant d’un altre atac rus? Putin intentarà continuar apoderant-se d’Ucraïna. Es parla de guerra freda, però l’armament serà clau. Tot dependrà de la velocitat amb què Ucraïna rebi el que necessita. Espanya i altres països europeus han anunciat l’enviament de tancs Leopard, ¿què li sembla? A Europa hem confiat durant molt temps la nostra defensa als nord-americans. Alemanya és l’exemple més obvi: té menys tancs Leopard que Grècia, és ridícul. Se’n necessitarien uns 300 i hi ha poques possibilitats d’obtenir-ne 100 abans de l’estiu. Hi ha una terrible ironia aquí, perquè moltes de les anàlisis de la guerra que s’han fet fins ara apuntaven que l’era del tanc havia arribat a la fi, sobretot després del desastrós avanç rus cap a Kíiv. I ara són els ucraïnesos els que estan buscant tancs desesperadament. Si reben aquesta empenta de blindats que tant necessiten crec que provocarà el pànic a les files russes, on la moral ja és molt fràgil. ¿Quant temps fa que no viatja a Rússia? Seria molt imprudent per la meva banda tornar-hi. M’exposo a cinc anys de presó pel que vaig revelar sobre les violacions massives de l’exèrcit rus, una dada que va sortir dels seus propis arxius. L’última vegada que vaig trepitjar territori rus va ser fa 15 anys, gràcies a la BBC, que va aconseguir passar-m’hi, diguem-ho així, de contraban. De tant en tant arriben notícies que els russos estan llegint llibres com 1984, de George Orwell i Metro 2033, una novel·la postapocalíptica ambientada al metro de Moscou on els supervivents s’amaguen després d’una guerra nuclear. ¿Què ens diu això? Evidentment, hi ha una minoria culta i intel·ligent que ha reaccionat als fets. I les mares dels reclutes s’estan vinculant d’una manera que no havíem vist abans. Però parlem d’un cercle molt petit. La població corre el risc d’anar a la presó si critica la invasió. Les enquestes apunten que el suport a la guerra ha caigut molt ràpidament perquè comencen a veure com els afectarà. L’any vinent, Rússia s’enfrontarà a problemes econòmics molt importants, per això Putin està mirant d’accelerar les coses i de llançar un atac massiu. També hi ha la televisió estatal i el seu implacable programa de propaganda. Suposo que arriba un moment en què el rus corrent està fart i necessita una mica d’escapisme. ¿Les sancions econòmiques funcionen? Les sancions mai funcionen, per molt que s’esperi que passi el contrari. Però sí que han aconseguit fer infeliç més d’un oligarca. Alguns van aconseguir escapar amb els seus iots, d’altres l’han perdut. Crec que s’haurien de prendre mesures més enèrgiques contra les propietats a Londres i el blanqueig de diners, que és un escàndol. Personalment, a mi també m’han afectat. ¿Com? Pocs dies després de la invasió, els meus editors russos em van proposar publicar el meu llibre allà. Jo els vaig dir que sí, per descomptat, em semblava interessant que els russos poguessin llegir sobre la seva pròpia revolució des d’un altre punt de vista. Però fins i tot renunciant als diners que m’havien de pagar ha sigut impossible. La capacitat de sacrifici dels ucraïnesos és impressionant, però ¿quin preu està disposada a pagar Europa per aquesta guerra? De moment, l’esperança de Putin de dividir Europa ha fracassat. Ara bé, sabem que Europa està esgotada, entre altres coses, per la falta de combustible. L’hivern que ve serà clau. Tot dependrà de l’estat de la guerra aleshores. ¿Com veu la Xina en l’equació? En realitat, la seva postura és molt similar a la de Putin: vol recrear l’imperi passat i esborrar la humiliació històrica, tot i que en el seu cas no sigui tan recent com la russa. La Xina està practicant dues diplomàcies, la del llop i la del deute. Però comencen a sorgir múltiples pressions internes: hi ha molts joves frustrats que no troben dona tan fàcilment com abans, hi ha les tensions entre Pequín i Xangai i l’erràtica política d’arrestos i confinaments. La marxa enrere en les mesures contra la covid és una mostra més de la inseguretat del govern. ¿I pel que fa a Ucraïna? És probable que els terroritzi la idea que Rússia faci servir una arma nuclear, perquè això significaria que Biden enviaria míssils de creuer amb caps nuclears a Taiwan, cosa que canviaria molt el joc. Des de la Xina s’observen els esdeveniments a Ucraïna amb molt, molt de compte. No sembla que hi hagi gaire evidència que li hagin proporcionat molta munició a Putin. Estan extremadament nerviosos per si Putin pertorba l’ordre internacional i això provoca una gran recessió. I no oblidem el seu PIB: ara està creixent per sota del 5%, quan els últims anys estava per sobre del 20%. La Xina també té les seves vulnerabilitats, malgrat la seva fortalesa.

Antony Beevor: «Un acord de pau ara deixaria Ucraïna en un lloc més feble»

L’historiador britànic analitza la guerra d’Ucraïna a pocs dies del primer aniversari

El més llegit