Una setmana enrere assistíem al pandemònium llatí de Bad Gyal al Palau Sant Jordi, i aquest divendres, a Paral·lel 62, al Festival Guitar BCN, al que podríem qualificar del seu revers estètic: el món d’insinuacions màgiques i metàfores naturalistes de Núria Graham. Artistes en la vintena les dues, amb decidida projecció internacional, amb unes diferències abismals, en llenguatge musical i en actitud, que ens conviden a la prudència a l’hora de dedicar qualificatius lapidaris a les generacions Y o Z.
Crítica de música
Núria Graham escala la seva muntanya màgica a Paral·lel 62
La cantant de Vic va desplegar el seu refinat ‘Cyclamen’, un àlbum que marca un gir sònic en la seva trajectòria, menys pop i més obert a un paisatgisme somiador, i que ha reforçat la seva projecció internacional
Temes:
El més llegit
- Felipe González amenaça de deixar de votar el PSOE si el Constitucional avala la llei d’amnistia
- La Vall d’Hebron ja ha atès dos lesionats medul·lars per capbussades aquest estiu: «És una cosa evitable i no descendeix»
- El TC declara constitucional l’amnistia del procés amb els vots de la majoria progressista
- El PSC lamenta la plantada de Junts en la negociació del 30%
- La Fiscalia de Barcelona investiga una vintena de cuidadores i familiars per abús econòmic d’avis