Una setmana enrere assistíem al pandemònium llatí de Bad Gyal al Palau Sant Jordi, i aquest divendres, a Paral·lel 62, al Festival Guitar BCN, al que podríem qualificar del seu revers estètic: el món d’insinuacions màgiques i metàfores naturalistes de Núria Graham. Artistes en la vintena les dues, amb decidida projecció internacional, amb unes diferències abismals, en llenguatge musical i en actitud, que ens conviden a la prudència a l’hora de dedicar qualificatius lapidaris a les generacions Y o Z.