Quan hi ha una gran expectació davant una estrena, la il·lusió que el resultat agradi és una de les energies que mouen la proposta. En aquest cas, en el qual l’aclamat escultor Jaume Plensa tornava al terreny de la lírica ara ni més ni menys que per debutar com a director d’escena després de 16 anys d’absència dels escenaris –havia col·laborat amb La Fura dels Baus com a escenògraf i figurinista–, les expectatives es van curullar entre les files dels seus molts admiradors, mentre que decebia una mica en l’àmbit estrictament operístic, ja que la seva proposta, esteticista i simbolista, s’allunyava de les convencions i de la romàntica mirada de Verdi a Shakespeare per endinsar-se al món de la bellesa, en l’univers inequívoc de l’artista català.
Teatre
Plensa submergeix Macbeth en el seu univers meravellós
L’artista plàstic arriba al Liceu a un calorós èxit amb l’obra de Verdi en el seu debut com a director d’escena

El més llegit
- Renúncies per venjança: la tendència que més temen les empreses
- Pablo Gil, economista: "Això és el que has de fer per invertir si guanyes 1.000 euros al mes"
- L’Anaís, la «model» que va intentar amagar un disc dur d’Ábalos a la Guàrdia Civil: «Som amics. Amistat pura i dura»
- "Posa’t faldilla i et posaré un 7"
- Els campus d'estiu universitaris per a estudiants d'ESO es multipliquen a Catalunya