‘Las vidas de Brian’ (Contra) és un llibre insòlit dins de la literatura rock. No hi ha en les memòries de Brian Johnson (Gateshead, 5 d’octubre del 1947) exhibició de gustos guais, ni episodis orgiàstics, ni èpica sobre el triomf contra vent i marea, ni inferns d’addicció, ni ostentacions de sensibilitat i talent innats, ni xafarderies sobre col·legues. És la seva autobiografia el relat pla i amb bastant humor d’un rocker de classe obrera al qual un dia del 1980 se li va aparèixer la verge en forma de trucada per substituir el difunt Bon Scott com a cantant d’AC/DC. Tenia 32 anys i era el vocalista de Geordie II, grup semiprofessional sense més aspiració que passar-ho bé i treure’s unes bones lliures setmanals en el circuit de clubs per a treballadors del nord-est d’Anglaterra. També tenia un negociet d’instal·lació de sostres de vinil personalitzats en automòbils. Abans, la indústria discogràfica li havia donat una bona pallissa al seu grup Geordie, que volia fer rock dur i va ser forçat a apropar-se a l’ona glam. Després, el 2015-2016, gairebé es quedaria completament sord per cortesia de l’eixordador directe d’AC/DC. Parla Johnson des de la seva casa a Florida, amb el seu mànager com a reforç auditiu poc utilitzat.